La plaça de Fra Bernadí pertany íntegrament al Barri de Baix Vila. És una plaça rectangular, orientada de nord a sud d’on surten els carrers següents: carrer de Sant Jordi, carrer del Bisbe Morgades, carrer de Fedanci i carrer del Dr. Guardiet. Les seves mides són de 110 metres per 90 metres, que la converteixen en una de les places porticades més grans de Catalunya. La numeració dels edificis arriba fins al número 34.
El nom actual de la plaça és plaça de Fra Bernadí però no sempre ha tingut el mateix nom. El 27 de maig de 1893, abans que la plaça estigués enllestida, l’Ajuntament acordà posar-li el nom de plaça Bernardí de Manlleu. El poble en general i també els mitjans de comunicació l’anomenaven Plaça Nova fins que, ben entrat el segle XX, prevalgué el nom oficial de Bernardí de Manlleu. El 30 d’octubre de 1936 l’Ajuntament canvià el nom per posar-li plaça de la Llibertat. Les autoritats franquistes acordaren posar-li el nom de Plaza de España, el dia 1 de març de 1939. Finalment el 2 de juliol de 1977 es tornà al nom original, bé que modificat en la grafia, i retornà com a plaça de Fra Bernadí.
El seu nom fa referència a Jaume Montserrat i Valls, un monjo manlleuenc que prengué el nom religiós de Fra Bernadí. Nasqué l’any 1586 a Dalt Vila. L’any 1640 va ser nomenat ambaixador del Principat, a Madrid, a la cort de Felip IV. Va aconseguir la retirada de les tropes reials del Principat i l’alliberament dels Diputats catalans retinguts a Madrid. Va morir a Girona l’any 1644.
La idea de fer la plaça de Fra Bernadí es posà en marxa el 2 de juny de 1892 quan un grup de veïns de Manlleu entraren una instància a l’Ajuntament manifestant la necessitat d’una plaça situada a l’Hort del Rector. El 6 d’agost de 1893, el consistori aprovà els plànols de la plaça aixecats per l’arquitecte barceloní Manuel Vega. El mes de setembre del mateix any, l’Ajuntament adquirí les cases del carrer del Pont, del carrer de l’Horta d’en Font i del carrer del Ter per enderrocar-les i obrir els carrers que havien de permetre accedir a la nova plaça. L’any 1894 la plaça ja està acabada per les seves utilitats inicials. Per manca de diners no es pogueren fer les escales de la part nord fins a l’any 1907.
El seu nom fa referència a Jaume Montserrat i Valls, un monjo manlleuenc que prengué el nom religiós de Fra Bernadí. Nasqué l’any 1586 a Dalt Vila. L’any 1640 va ser nomenat ambaixador del Principat, a Madrid, a la cort de Felip IV. Va aconseguir la retirada de les tropes reials del Principat i l’alliberament dels Diputats catalans retinguts a Madrid. Va morir a Girona l’any 1644.La idea de fer la plaça de Fra Bernadí es posà en marxa el 2 de juny de 1892 quan un grup de veïns de Manlleu entraren una instància a l’Ajuntament manifestant la necessitat d’una plaça situada a l’Hort del Rector. El 6 d’agost de 1893, el consistori aprovà els plànols de la plaça aixecats per l’arquitecte barceloní Manuel Vega. El mes de setembre del mateix any, l’Ajuntament adquirí les cases del carrer del Pont, del carrer de l’Horta d’en Font i del carrer del Ter per enderrocar-les i obrir els carrers que havien de permetre accedir a la nova plaça. L’any 1894 la plaça ja està acabada per les seves utilitats inicials. Per manca de diners no es pogueren fer les escales de la part nord fins a l’any 1907.
En el centre de la plaça hi havia una farola amb una font per proveir d’aigua potable als veïns. Aquesta font es va treure l’any 1922 i es va substituir per un brollador central de pedra tosca i un petit estany que la gent de Manlleu anomenava “el lago”. L’any 1936 s’obrí el carrer de Mossèn Guardiet a la part nord. En època de l’alcalde Manuel González es modificà el brollador central per un altre d’obra. Per la Festa Major de 1967 s’inaugurà la remodelació total de la plaça, enllosada amb marbre i amb una font lluminosa central força espectacular. L’any 1972 s’acabà la remodelació amb la inauguració de les escales de la part nord. Finalment l’any 2010 es buidà la plaça per fer-hi un aparcament subterrani.Els primers edificis de la plaça es varen alçar l’any 1900 i foren el de Pere Prim i el de Ramon Quatrecases. La Cooperativa de Pa i Queviures va construir el seu edifici l’any 1912. L’any 1919 s’aixecava el teatre Edison que fou enderrocat l’any 1972. La Caixa de Manlleu inaugurà el seu primer edifici a la part nord l’any 1926 i la seva seu central a la cantonada del carrer de Sant Jordi, l’any 1961. L’actual edifici de l’Ajuntament es va iniciar l’any 1963 tot i que no va ser inaugurat com a Ajuntament de la vila fins l’any 1990.
Bernat Prat
Vídeo amb imatges històriques de la plaça i Time lapse de les darreres obres de construcció de l'aparcament subterrani a càrrec de Xavier Gaja.
