Manlleu ha utilitzat, de forma oficial, diversos escuts.
A l’època medieval, s’atribueix al prior Francesc Francesc Tarafa la utilització d’un símbol format per una banda d’atzur (blau) sobre camp d’or (groc).
Esteve Gaja explica que “l’escut o segell de la Vila comença a generalitzar-se a partir del segle XVI i, sense raons de més pes, cercant una sinonímia entre el nom de la Vila i alguna paraula fonèticament semblant, s’adopta com a representació una mà esquerra lleugerament oberta, a voltes sobre un camp o fons vermell i a voltes sobre els quatre barres catalanes com per a denotar la situació geogràfica 1”.
La representació més antiga es troba en un baix relleu a la cantonada del carrer de la Gleva i el carrer de Torelló de l’actual barri de Dalt Vila datada de 1582. A la Segona República, l’Ajuntament pren com a símbol per a la població la mà esquerra de color d’or (groc) sobre fons de gules (vermell). La forma interior de l’escut és del tipus francès antic i l’exterior presenta una forma que recorda un pergamí.
A l’època franquista, des de mitjan dècada de 1950, l’Ajuntament va adoptar un nou escut. I que el mateix Gaja descrivia: “De forma quadrilonga, amb angles inferiors corbats i amb punta al mig de la base. Mig partit i tallat, en el quarter superior, a mà dreta, una banda d’atzur [blau; recordant l’emblema del prior Tarafa], sobre camp d’or; en el quartó superior de l’esquerra, una mà esquerra, lleugerament estesa, amb el seu color natural, sobre camp vermell i en la part inferior camp d’or amb les quatre barres del regne d’Aragó 2”.
Heràldicament, però, la Generalitat de Catalunya no el va aprovar. En canvi, al Diari Oficial de la Generalitat del 16 de juny de 1982 es dictaminava que l’escut manlleuenc es definia com a caironat: de gules, una mà sinistra palmellada d'or; per timbre, una corona mural de vila.Notes:
1 i 2: “L’escut”. Gaja, Esteve. Història de Manlleu. Barcelona. Jaimes Libros, 1976, p. 30-31
