Plaça Dalt Vila

La plaça de Dalt Vila pertany íntegrament al barri de Dalt Vila. És una plaça asimètrica, de forma, més o menys, trapezoïdal. En el seu cantó més ample, el cantó nord, fa uns 70 metres, i en el més curt, uns 30 metres. Comunica amb el carrer d’Alta Cortada i amb la plaça de Crist Rei. A la banda sud, unes escales la lliguen amb el carrer de la Font.

El nom actual és plaça de Dalt Vila però no sempre ha estat el mateix. Va néixer com a plaça Major abans del segle XV. Era més petita ja que tenia edificis a la part est i a la part sud. L’any 1830 amb la crema de la vila perpetrada pel Comte d’Espanya, es derruïren els edificis malmesos deixant el solar tal com és ara.

L’any 1930 es canvià el nom per plaça d’Anselm Clavé en honor del poeta, polític, compositor i fundador del moviment coral espanyol que aplegà en aquesta plaça més de 35 cors, en una trobada coral. Amb la victòria dels franquistes a la guerra civil, va passar a dir-se plaça dels Màrtirs, fent referència als manlleuencs assassinats els primers mesos de la guerra, l’any 1936. L’any 1977 amb el retorn dels ajuntaments democràtics va rebre el nom actual.

A la plaça s’hi aixeca el monument dedicat al poeta manlleuenc Joan Puntí i Collell, disseny de Francesc d’Assís Pujol i inaugurat l’any 1962.

Un edifici emblemàtic de la plaça és Can Puget, avui Casa de Cultura de la vila. L’edifici fou aixecat l’any 1886. El Puget que va ordenar les obres es deia Rafel, però era conegut a Manlleu com Feletó (Rafalet, Rafaletó). Les obres van durar ben bé deu anys per les constants modificacions que hi introduïa el propietari. D’aquest fet va sortir a Manlleu la dita quan una cosa durava massa: “Dura més que les obres de Can Faletó”. La casa es composa d’un jardí al nivell dels soterranis que dóna al carrer de la Font i a la baixada de la Fidela, amb castanyers d’índies impressionants, un pou i baranes de ferro forjat. El jardí dóna entrada a les antigues quadres ubicades als soterranis. A planta baixa a nivell de la Plaça de Dalt Vila hi ha l’entrada principal amb l’escala senyorívola que mena al primer pis on hi estaven els Puget. Una altra entrada lateral per la Cortada de Dalt porta a les estances del servei, al segon pis. Acaba l’edifici amb unes golfes impressionants. L’any 1981 l’Ajuntament va adquirir l’immoble.

Passegeu per la plaça...

Bernat Prat