Aquest carrer pertany al barri de Gràcia en la seva major part. Va d'est a oest. Neix al carrer de la Pau i acaba després del carrer Ponent just a l’alçada de la via del tren. Té una longitud de 1.200 metres. Acaba amb el número 196, essent el primer edifici a tocar al carrer de la Pau.
El nom actual és carrer de Voltregà. Fa referència a la petita subcomarca veïna del Voltregranès, estesa a la banda dreta del riu Ter abans de canviar de direcció, que és cap on apunta el carrer. A principi del segle X existia el Castell de Voltregà que era el centre de jurisdicció civil del territori sobre el qual es van establir els municipis de Masies, Sant Hipòlit i Santa Cecília de Voltregà.
El nom va ser posat el 8 d’agost de 1958 quan es va ordenar la zona del darrera de la masia de Puigventós on es començaven a construir cases. A mesura que van passar els anys, el carrer es va estirant en direcció a ponent fins a la zona de l'Estació de tren.Aproximadament a la meitat del carrer hi ha el parc dels Viladomat dedicat als germans Josep Viladomat i Massanas i Joan Viladomat i Massanas i al fill d’aquest darrer, Esteve Viladomat i Mercader. El primer, escultor de mèrit amb algunes obres al municipi i el segon, músic i
compositor de cançons de fama mundial com “Fumando espero”; Esteve també va ser músic però va morir jove. Al costat del parc dels Viladomat s’hi troba el conjunt del Casal de Gràcia que entre d’altres entitats acull l’Escola Casals-Gràcia amb el número 101. El mes d'octubre de 1954 es va inaugura l'escola amb el nom de Nostra Senyora de Gràcia , que va ser promoguda per Mn. Joaquim Blancafort i que va comptar amb l'aportació econòmica de la Sra. Àngela Roca. A partir del curs 1973-74 va començar la fusió amb l'acadèmia Casals, fundada per Ramon Casals i Serra el 1945, i des d'aleshores va passar a anomenar-se Casals-Gràcia.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
