Aquest carrer està situat íntegrament al Barri de Gràcia des del seu començament. Està orientat de nord a sud i va des del carrer d’en Rusiñol fins l’Avinguda de Roma amb possibilitats de créixer quan s’urbanitzi el cantó dret de l’avinguda de Roma més enllà de l’Institut Antoni Pous i Argila. Té una longitud aproximada de 200 metres. La numeració comença al carrer d’en Rusiñol i arriba fins el número 15.
El nom actual és el de carrer de Vila-Setrú i sempre ha tingut el mateix nom. El seu nom fa referència a la direcció del carrer que apunta a l’església de Sant Esteve de Vila-Setrú, situada a tocar de la masia del Poquí. Segons Pau Parasols i Pi, sense base científica, Vila-Setrú vindria de la deformació de Vila Segertrudis, un magatzem que hauria recollit els cereals dels pagesos de la zona, imposats com a tribut per l’Imperi Romà. L'església de Sant Esteve apareix esmentada a l’acta de la Consagració del Temple de Santa Maria del 8 de novembre del 906. Èn aquest document se la situa com a sufragània de Santa Maria "com solia tenir en temps antics". L'any 1992 s'hi van realitzar unes excavacions en les quals es van trobar algunes restes que podrien vincular-se a l'època romana i de l'antiga es´glésia romànica.
El nom va ser posat quan es batejaren els carrers del Barri de Gràcia, aleshores dit Barri de l’Estació, el 8 d’octubre de 1945. Les primeres cases d’aquest carrer foren lliurades el juliol de 1944 per la Diputació de Barcelona que era qui va aportar diners per construir el barri de l’Estació arran de l’aiguat de 1940.
En una casa d’aquest carrer, ara ja desapareguda, va viure fins la seva mort en Manuel González i Garriga que havia estat alcalde de Manlleu des del febrer de 1941 fins el febrer de 1952. L’any 1966 l’Ajuntament li feu un homenatge i el va nomenar Fill Adoptiu de Manlleu en reconeixement a la seva tasca al capdavant de la vila en aquells anys tan delicats.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
