El carrer de Vilamirosa pertany al barri de Vilamirosa des de l’extrem nord fins a l’avinguda de Roma. A partir d’aquest punt fa de frontera primer entre el barri de Gràcia i el barri Nou i després entre el barri de Gràcia i el barri de Baix Vila. Té una direcció nord sud i una longitud aproximada de 1.230 metres. Comença al carrer d’en Santiago Rusiñol i acaba amb el número 149 a l’avinguda dels Pirineus.
El nom actual és carrer de Vilamirosa però en un principi s’havia anomenat popularment amb el nom de carrer de la Bàscula per la bàscula pública que hi havia un cop remuntat el marge sobre la llera del riu, més enllà de l’avinguda de la Diputació. El nom fa referència a l’ermita de Sant Julià de Vilamirosa que el carrer assenyala cap el sud. Les primeres notícies del lloc de Vilamirosa les trobem l’any 941, quan Crispí i la seva muller Auriola vengueren a Gaudamir, fill de Sal·la, fundador de Sant Benet de Bages, un terreny situat al comtat d’Osona, al terme de Roda, en el terme de Vilamirosa i en el Castellet.
L’església que desenvolupava funcions de parròquia, apareix documentada a partir del 1040, quan Sunifred i la seva muller Riquel donaren a Santa Maria de Ripoll un espai de terra situat a la parròquia de Vilamirosa.
Fins el segle XVI la parròquia va gaudir d’una certa importància, però a partir de 1561 i, degut al creixement de Manlleu, va quedar reduïda a sufragània depenent de la parròquia de Sant esteve de Granollers de la Plana. Va perdre aquesta condició el 1878, passant a ser una simple capella rural. L’església estava formada per una sola nau, coberta amb volta de canó, sense arcs torals i capçada a l’est per
un absis semicircular. Exteriorment estava decorada per un fris d’arcuacions llombardes, agrupades de tres en tres i separades per lesenes. A l’absis s’obrien tres finestres de doble esqueixada, que il·luminaven el presbiteri. La nau va ser molt reformada al llarg dels segles. Es va afegir una segona nau pel cantó de tramuntana, en època barroca. Totes dues naus es comunicaven per un gran arc que substituïa el primitiu mur romànic. També es va afegir un campanar de torre adossat al mur nord, a l’extrem nord-est. Té planta quadrada i un sol nivell de finestres en el darrer pis.
En el mur sud es va afegir una sagristia, que ajudava a mantenir en peu el temple, ja que arran d’un terratrèmol, la nau es va obrir cap a l’exterior. En el mur oest s’obre la porta d’accés, que és posterior a la construcció de la nau. L’any 1805 es va obrir una finestra al cor i s’arrebossà tota la façana. Un segle més tard, el 1917, es va modificar la teulada i es varen emblanquinar els murs per la part exterior i per l’interior. L’any 1936 fou profanada i l’any 1982 va ser restaurada pel servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.
A l’any 1916 s’havia obert el tros de carrer entre el carrer d’en Santiago Rusiñol i el carrer Vázquez de Mella sense que se li donés cap nom. Durant un cert temps se'l va conèixer com a nom de carrer de la Bàscula per l'existència d'un d'aquests ginys de pesatge de camions. L’any 1956 es va obrir la continuació del carrer salvant el desnivell existent entre el pla del Baix Vila i el barri de Gràcia i es va batejar amb el nom de Vilamirosa.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
El carrer de Vilamirosa pertany al barri de Vilamirosa des de l’extrem nord fins a l’avinguda de Roma. A partir d’aquest punt fa de frontera primer entre el barri de Gràcia i el barri Nou i després entre el barri de Gràcia i el barri de Baix Vila. Té una direcció nord sud i una longitud aproximada de 1.230 metres. Comença al carrer d’en Santiago Rusiñol i acaba amb el número 149 a l’avinguda dels Pirineus.
