+de+Mapa+2000+Manlleu.JPG)
El carrer de Tavertet pertany des del carrer de Sogorb i fins l’avinguda de Bellmunt al polígon industrial de la Coromina i a partir d’aquest punt cap al sud, al barri del Puig Teuleria. Té una orientació nord-oest sud-est i una longitud aproximada de 310 metres. És la continuació del carrer de Vilamontà. Comença al carrer de Sogorb i acaba amb el número 47 a prop del carrer de la Teuleria.
El nom actual és carrer de Tavertet i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència a la veïna vila de Tavertet. Aquesta vila és un municipi de la comarca d’Osona situat al sud de la subcomarca del Collsacabra, dins la zona de les Guilleries i sobre un penya-segat rocós amb vistes als embassaments de Sau i de Susqueda. El punt més baix és a l’embassament de Sau amb 425 metres i el punt més alt és el puig de Cortils amb 1.196 metres. Tavertet limita amb els municipis de Vilanova de Sau, Masies de Roda, Rupit i Pruit i Santa Maria de Corcó. Té una extensió de 32,17 kms2 i el poble està a una alçada de 869 metres.
Tavertet conserva 48 cases bastides entre els segles XVII i XVIII. Agradable i acollidor, és digne de ser contemplat i admirat per la bellesa del mateix poble i per l’atractiu dels seus paratges. Té monuments romànics: l’església de Sant Cristòfol (s. XI-XVI), situada dins del poble; Sant Corneli, ermita situada al cim d’un petit puig als afores, és damunt d’un assentament prehistòric; Sant Bartomeu Sesgorgues (s. XII-XVII-XVIII), a sobre l’engorjat de la riera de les Gorgues, i Santa Cília (s. XI), gairebé en ruïnes. La masia de la Torre té una torre de guaita perquè és gòtica (s. XIII-XIV). Sant Miquel de Sorerols, del segle XI, és un bell exemple d’església. Conserva 48 cases autòctones bastides entre els segles XVII i XVIII. Aquest conjunt harmoniós ha estat declarat Bé d´Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 2003.
Tavertet era un punt assequible pels excursionistes manlleuencs dels segles XIX i XX. Bona part de la seva pairalia emigrà a Manlleu en el moment de la seva industrialització, a partir del 1840.
El carrer va ser batejat l’any 1982.
Passegeu pel carrer...
