El carrer Ter fa de frontera entre els barris de l’Erm i de Vilamirosa des del passeig de Sant Joan fins l’avinguda de Roma. Més avall fa de frontera entre el barri de Dalt Vila i el barri Nou. Comença amb una orientació nord-sud però es corba per acabar amb una orientació nord-oest sud-est. Té una longitud aproximada de 800 metres. Comença al carrer del Doctor Fleming i acaba amb el número 95 al passeig de Sant Joan.
El nom actual és carrer Ter i sempre ha estat el mateix. Cal remarcar que el nom de carrer del Ter l’havia portat durant molts anys l’actual carrer d’Enric Delaris, amb el nom popular de Call de Ter. El nom fa referència al riu Ter, accident geogràfic interessant, definidor per excel·lència del terme de Manlleu.
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània, a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km2, descrita com a una conca exorreica amb una distribució clarament dendrítica. L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm3, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m3/s. Tot i néixer als Pirineus, el riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor. El seu recorregut segueix a grans trets dues trajectòries ben distintes: nord-sud (des del naixement fins a Manlleu) i oest-est (fins a la desembocadura). En relació amb els aprofitaments hidràulics, actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser (89 i 34 respectivament) amb un cabal pròxim als 508 m3/s, 120 m3/s dels quals corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. La producció hidroelèctrica i en segon terme l'ús industrial són els principals usos del riu Ter. La densitat d'aprofitaments hidràulics és especialment alta al tram entre el Ripollès (tant pel Ter com pel Freser) fins abans de l'embassament de Sau.
El riu Ter ha condicionat l’establiment de l’home a Manlleu. El gran meandre que fa a la Devesa va determinar l’aixecament d’un poblat iber al capdamunt del pont de Can Molas, protegit pels cingles sobre el riu. A l’altre cantó s’alçava l’església de Santa Maria, en un penyal sobre el riu. A mitjans del segle XIX, el Ter va contribuir al creixement de la vila amb la construcció del canal industrial que recollia les seves aigües. Va transformar Manlleu en la capital industrial d’Osona. Calia que tingués un carrer amb el seu nom.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat