El carrer Societat el Progrés està situat al polígon industrial Font de Tarrés. Té una orientació nord sud i una longitud aproximada de 150 metres. El carrer és perpendicular al carrer Font de Tarrés i comença al mateix carrer, acabant en camps de conreu. No s’ha trobat numeració exposada i els quatre edificis existents són naus industrials en males condicions.
El nom actual i de sempre és el de carrer Societat El Progrés. El nom fa referència a una societat manlleuenca existent a Manlleu al segle XIX i principis del XX. La Societat Coral el Progrés va ser fundada l’any 1862. El 1888 es van reformar els estatuts. El local estava ubicat al número 10 del passeig de Sant Joan. L’any 1898 tenia 33 socis. Disposava d’una escola laica que impartia ensenyament als obrers en règim diürn i nocturn, un teatre petit i un cafè. Entre els seus associats hi havia republicans, socialistes, anarquistes i anticlericals. L’any 1900 l’entitat arribava als 300 socis. La societat rebia el nom popular de “El Coro”, nom que va subsistir un cop dissolta la societat. La Societat Coral El Progrés va desaparèixer el 4 de maig de l’any 1913.
El carrer va ser batejat l’any 1997 pel primer ajuntament d’esquerres d’ençà la guerra civil.
El nom actual i de sempre és el de carrer Societat El Progrés. El nom fa referència a una societat manlleuenca existent a Manlleu al segle XIX i principis del XX. La Societat Coral el Progrés va ser fundada l’any 1862. El 1888 es van reformar els estatuts. El local estava ubicat al número 10 del passeig de Sant Joan. L’any 1898 tenia 33 socis. Disposava d’una escola laica que impartia ensenyament als obrers en règim diürn i nocturn, un teatre petit i un cafè. Entre els seus associats hi havia republicans, socialistes, anarquistes i anticlericals. L’any 1900 l’entitat arribava als 300 socis. La societat rebia el nom popular de “El Coro”, nom que va subsistir un cop dissolta la societat. La Societat Coral El Progrés va desaparèixer el 4 de maig de l’any 1913.El carrer va ser batejat l’any 1997 pel primer ajuntament d’esquerres d’ençà la guerra civil.
Bernat Prat
