9/9/10

Carrer Sescorts

El carrer de Sescorts pertany íntegrament al barri de la Salut-Cavalleria.Té una orientació nord-est sud-oest fins la plaça de Lluís Pou i Solà i de nord a sud el tram que connecta amb el passeig del Ter. La seva longitud aproximada és de 550 metres. Comença a la carretera de Roda i acaba amb el número 87 al passeig del Ter.

El nom actual és carrer de Sescorts i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al nucli veí de Sant Martí Sescorts. La població de Sant Martí de Sescorts es troba situada a la part sud-oest del municipi de Santa Maria de Corcó-L’Esquirol, a cavall entre el Collsacabra i la Plana de Vic. El poble el constitueixen el seu nucli, situat a la vall de la riera de Sant Martí i construït al voltant de l’església parroquial que li dóna nom, i tot un seguit de masies que s’escampen per les carenes i les valls del seu voltant. El seu terme s’estén per l’est des de la vall que per Vallbona i Vilaporta culmina amb la casa i capella de Santa Margarida; per l’oest des del camí ral que puja des de les Masies de Roda i va cap a Bellmunt i Vidrà; pel nord des de l’Eix Vic-Olot, i pel sud s’acaba amb el conegut salt del Cabrit, on la riera de Sant Martí es precipita a la de les Gorgues i al pantà de Sau, davant del monestir de Sant Pere de Casserres. Sant Martí de Sescorts continua essent un sector essencialment agrícola i ramader on predominen els conreus principalment de cereals i farratge, i el bestiar boví –principalment per a la producció de llet- i porcí. N’era típica la teuleria, coneguda per la Teuleria de Sant Martí, que ha format el petit nucli on ara hi podem trobar l’escorxador Patel i l’hostal de la Teuleria, prop del qual hi havia hagut el càmping i el complex lúdic de l’Sporting Club. Actualment prop del que havia estat l’Sporting Club hi trobem una planta de tractament de purins. Endinsant-nos ja cap al Salt del Cabrit hi trobem l’antic hostal de les Gorgues o també anomenat Casa del Pont, molt concorregut anys enrere perquè es trobava en el recorregut del camí ral, i que actualment funciona com a restaurant. Al nucli del poble hi ha un forn de pa, una barberia i un bar-restaurant que actualment es troben en desús perquè s’han traslladat a poblacions veïnes més grans, i un taller metal·lúrgic que està en actiu. Els inicis del poble cal buscar-los en un indret anomenat Cots o Codines (nom a partir del qual possiblement en sorgí la derivació Sescorts) on s’hi erigí una església que pertanyia al terme de la ciutat de Roda. 

L’existència de l’església de Sant Martí Sescorts és palesa ja des del 934 on s’esmenta en la venta d’uns terrenys una casa anomenada Sant Martí. Des dels seus inicis ja tingué les funcions parroquials que conserva avui dia. L’església de Sant Martí fou renovada i consagrada l’any 1068. El segle XII l’església fou vinculada a la canònica de Santa Maria de Manlleu, tot conservant les seves funcions parroquials, bé que era proveïda pels priors de Manlleu. L’edifici del 1068 ha pervingut amb poques modificacions fins a l’actualitat; únicament el 1561 es traslladà el portal de migdia a ponent, i es sobrealçà la teulada per evitar els degoters i el 1771 se li afegí una sagristia i un altar lateral que modificà el seu aspecte extern. Malgrat conservar les funcions parroquials, els rectors des del 1670 fins al 1939 residiren al costat de l’església de Santa Maria de Vilanova o de les Escales on tenien la rectoria i el culte se celebrava normalment en aquella església. Des del segle XV formà part de la batllia del Cabrerès; tenia 9 masos el 1480. Aleshores i fins el 1878 tingué com a filial la parròquia de Sant Bartomeu Sesgorgues. Augmentà ràpidament de cens, amb 28 masos el 1630, i 56 famílies i 383 h el 1782. Les masies tradicionals són les de Coromines, l’Escanera, el Dot, Cararac, Juvanteny, Sorribes, el Gosc, les Corts, la Sala, Comermena, Ferrerons i l’antiga Vila-seca, avui Santa Margarida, on hi hagué un convent de monges augustinianes entre el 1277 i el 1306. També cal remarcar-ne les esglesioles de Sant Ferriol o de la Concepció, situada prop del mas Codinac, o les capelles de Sant Francesc Xavier al mas Vilaporta i Santa Margarida al mas Comermena. La parròquia de Sant Martí Sescorts es va refondre definitivament amb el municipi de Santa Maria de Corcó el 1824, quan el Consell de Castella va denegar l’existència del municipi de les Masies de Santa Maria de Corcó, que havia funcionat entre el 1814 i el 1824 amb la capitalitat a Sant Martí Sescorts.

El carrer va ser batejat l’any 1956.

Passegeu pel carrer...




Bernat Prat