9/9/10

Carrer d'Umbert

El carrer d’Umbert està situat íntegrament al Barri de Gràcia. Va de l’est a l’oest, des del carrer de Vila-Setrú fins a la plaça de Gràcia. S’acosta als 200 metres de longitud sense arribar-hi. La numeració comença al carrer de Vila-setrú i s’acaba a tocar la plaça de Gràcia amb el número 36.

El nom actual és de carrer d’Umbert i sempre ha estat el mateix. Fou posat per l’ajuntament el 8 d’octubre de 1945 al fer-se l’ordenació del Barri de l’Estació, que era el nom que rebia aquella part de l’actual Barri de Gràcia per la seva proximitat a l’estació del tren.

El nom fa referència a Bernat d’Umbert que va ser un dels fills més il·lustres de Manlleu. Essent canonge del monestir de Manlleu, al qual va donar rendes de terres que posseïa a Sant Pere de Torelló, l’any 1104 fou nomenat Bisbe de Girona. L’any 1108 amb la comtessa Ermesenda, va donar al monestir de Manlleu l’església i la parròquia de Santa Maria de Puigpardines. Va morir a Girona el 3 de setembre del 1111.

Antigament el carrer que unia la plaça Bernadí amb el carrer del Pont portava el nom de carrer d’Umbert. L’any 1931, al tros del carrer de l’Horta del Frare, entre el carrer del Pont i el passeig de Sant Joan, se li va posar Carrer d’en Francesc Macià. L’1 de març de 1939 les noves autoritats canviaren els noms d’Umbert i Macià per “calle de Calvo Sotelo”. Per aquesta raó les autoritats franquistes consideraren que s’havia de premiar un altre carrer amb el nom d’Umbert en reconeixement a les aportacions fetes per aquest bisbe a la vila de Manlleu.

Aproximadament a la meitat del carrer, el 28 de setembre de 1952, a la banda ombrívola, es va posar una capelleta amb la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, per commemorar la gran rebuda que va tenir la Verge de Fàtima, a Manlleu, l’any 1950.


Passegeu pel carrer...


Bernat Prat