9/9/10

Carrer de Vázquez de Mella

El carrer Vázquez de Mella està situat en la seva gran part al barri de Gràcia. Té una orientació de l’est a l’oest i ve a ser la continuació cap a l’oest del carrer Baixa Cortada. Està situat entre el carrer del Vendrell i el carrer d’en Santiago Rusiñol. Té uns 450 metres de llargada. La numeració comença al carrer del Vendrell i acaba amb el número 80 al carrer d’en Santiago Rusiñol.

La història del carrer és força embolicada. L’ajuntament va crear el carrer l’any 1898 com a prolongació del carrer de Baixa Cortada i va decidir posar-li el nom de Bisbe Aguilar. L’any 1904 el veïns del carrer de Sant Martí de més Enllà varen reclamar el nom de Bisbe Aguilar al seu carrer ja que aquest personatge havia nascut en una casa del carrer. Fins l’any 1926 l’ajuntament no accepta el nom de Bisbe Aguilar al carrer de Sant Martí de més Enllà. La prolongació de la Baixa Cortada es va dir Baixa Cortada. El 1927 ja hi trobem noves cases edificades en aquest carrer. L’any 1930 l’ajuntament acorda posar el nom de Dr. Zamenhof per Ludwik Lejzer Zamenhof, inventor de l’Esperanto, a la prolongació de la Baixa Cortada. A Manlleu hi havia molta devoció per aquesta llengua universal i l’ajuntament va fer cas de les pressions dels adeptes. El nom va durar fins l’any 1939 en què les noves autoritats franquistes el batejaren com a carrer Vázquez de Mella que encara roman amb aquest nom en els nostres dies. És l’únic carrer dels batejats pels franquistes que encara dura.


El nom fa referència a Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangas de Onís, 8 de juny de 1861 – Madrid, 26 de febrer de 1928). Aquest personatge va ser un polític tradicionalista, un escriptor i un filòsof catòlic espanyol. Va estudiar al Seminari de Valdediós i la carrera de dret a Santiago de Compostela. Va abraçar la causa del carlisme i fou Diputat a les Corts des del 1893 fins el 1916. Va presentar a les Corts de Madrid una vigorosa petició sol·licitant que la Maçoneria fos declarada il·legal, per facciosa i traïdora a la Pàtria. Va participar al congrés antimaçónic de Trento de l’any 1896. Era germanòfil, a diferència de Jaime de Borbon, pretendent a la Corona d’Espanya, que era aliadòfil. Aquest fet va fer que Vázquez de Mella tranqués amb els carlistes i fundés el Partido Católico Tradicionalista, l’any 1918. Les idees centrals del seu pensament eren tradició, monarquia, unitat d’Espanya per mitjà del regionalisme, el foralisme i la concepció orgànica de la societat on es reclamava la sobirania, no per l’Estat, sinó per la societat a través de les seves organitzacions naturals: família, municipi i regió.


Passegeu pel carrer...


Bernat Prat