Carrer Pla dels Estudiants

El carrer Pla dels Estudiants està situat íntegrament al barri de l’Erm. La seva orientació és nord-est sud-oest i té una longitud aproximada de 400 metres. Comença al carrer Madirolas i acaba al carrer Vilamontà sense que s’hagi trobat cap mena de numeració.

El nom actual és carrer Pla dels Estudiants i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al paratge on està posat el carrer que era conegut pels manlleuencs com el Pla dels Estudiants. Aquests estudiants eren els seminaristes manlleuencs que estudiaven al Seminari de Vic i que quan tornaven a Manlleu havien de resar el breviari cada dia i ho feien tot caminant per aquest paratge.

Un breviari (del llatí breviarium, compendi) és el llibre en què es recullen totes les lectures i pregàries pròpies de les hores canòniques que resen els clergues, en públic o privadament, en una catedral, una col·legiata o un monestir. Actualment, el breviari s'anomena "Litúrgia de les Hores". El contingut de l'ofici diví es configura en les comunitats monàstiques al voltant dels segles IV-V, i a partir del segle V en els presbiteris de la catedral. Caldrà esperar, però, fins al segle IX per trobar recollit tot el material anterior abreujat al qual es donarà el nom de breviari. Els primers breviaris es fan per a l'ús dels clergues de la Cort Pontifícia i fixen les hores canòniques en prima hora, tertia, sexta, nona, vespres, completes, nocturnes, maitines i laudes. A Catalunya, durant els segles XI i XII es troben breviaris que combinen antífones i lectures diverses, enriquides posteriorment amb el salteri i altres textos. Actualment es conserven un parell de fragments de breviaris del segle XI de Vic i Solsona, però les restes més ben conservades pertanyen al segle XII. A la Biblioteca Nacional de París es conserva un breviari també d'aquest segle, provinent del monestir de Ripoll que és un bon exemple d'estudi de la litúrgia a Catalunya.

Cal recordar que durant el segle XIX i principis del XX eren molts els estudiants de capellà de la vila de Manlleu. Els fadristerns de les cases de pagès de la comarca, solien anar a parar al seminari, tinguessin o no tinguessin vocació. Només una part d’ells aconseguia el clergat.

La primera menció d’aquest carrer s’ha trobat al plànol oficial de l’any 1982. En el plànol de l’any 1974 encara no hi figura. No es pot precisar amb exactitud l’any del bateig del carrer.

Passegeu pel carrer...

 Bernat Prat