25/6/10

Carrer del Pont

El carrer del Pont pertany íntegrament al barri de Baix Vila. Té una orientació nord sud i una longitud aproximada de 390 metres. Comença al carrer de la Font i acaba amb el número 77 al passeig del Ter.

El nom actual és carrer del Pont però no sempre ha estat el mateix. L’any 1599 s’aixecaren les primeres cases del carrer del Pont. L’any 1918 l’Ajuntament acordà posar el nom de Pau
Caballeria al carrer. Pau Caballeria i Mas va ser un alcalde de Manlleu molt actiu. Entre altres coses ajudà a resoldre el plet amb la família Regàs per construir l’Hospital de Sant Jaume. El 1936 l’Ajuntament d’esquerres acordà posar-li el nom de Francesc Layret.

Aquest personatge va néixer a Barcelona el 1880 i destacà com a gran impulsor del català en l’ensenyament i de la república. Va fundar el “Partit Republicà Català” que, per mitjà del seu periòdic, “La Lucha” defensava el republicanisme i el nacionalisme. Va ser assassinat per pistolers blancs l’any 1920.


Amb la victòria dels franquistes l’any 1939 i com a carrer principal de la vila, va ser batejat com carrer del Generalísimo Franco, el general Francisco Franco Bahamonde vencedor de la Guerra Civil i que va exercir com a dictador fins la seva mort l’any 1975. L’any 1977 les autoritats democràtiques li restituïren el nom popular de carrer del Pont que és com s’havia conegut sempre per més noms estranys que li posessin.


El nom fa referència al pont de can Molas, que ve a ser la continuació del carrer. La primera pedra del pont la va fer posar el prior del monestir de Manlleu, Pere del Perer, l’any 1401. El pont es va acabar l’any 1460. La primera reforma va ser feta l’any 1687; la segona l’any 1870; la tercera l’any 1890, tapant el primer arc; la quarta l’any 1908; la cinquena l’any 1941 per la voladura el 2 de febrer de l’any 1936, en la retirada dels republicans. En 1953 s’eixamplà per darrer cop. Antigament rebia el nom de “Pont del Cingle”.

En el número 35 hi ha una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Àngels que es va construir en un moment imprecís del segle XIX. Els números 5-7 hi tenen una capelleta dedicada a la Mare de Déu de la Mercè col·locada en una data indeterminada del mateix segle.

L’edifici més representatiu del carrer és el Teatre Centre. Aquest edifici donava aixopluc a la Joventut Catòlica de Manlleu. Va ser construït l’any 1897 sota el plànols de l’arquitecte Josep Illa. Era famós per les representacions teatrals, especialment les religioses com “Els pastorets” i “La Passió”. L’any 1936 va ser incautat pel Comitè Revolucionari que en va fer la seva seu. Va servir d’Ajuntament durant la confrontació bèl·lica, tornant l’any 1939 al seus amos
legals. En aquests moments està en període de reforma, encallat des de fa uns quants anys.

Un altre edifici representatiu va ser Can Garcia. Que es va aixecar l’any 1895, obre de Marià Callís i que era la seu de la família de les conegudes begudes gasoses.

El cafè de Cal Esteve, a la cantonada del carrer de Sant Domènec, havia donat cabuda a moltes associacions manlleuenques de caire catalanista i disposava d’un local per representacions teatrals.

Al carrer hi va néixer Joan Oliveras i Llagostera, un metge molt popular després de la guerra i que té un carrer dedicat.

Un altre personatge famós nascut en aquest carrer va ser el notari Domènec Torrent i Garriga, autor de “Manlleu. Croquis para su historia” i “Las leyendas de mi pueblo” entre molts altres escrits.

Un altre manlleuenc famós arreu del món va ser el músic Joan Viladomat i Massanes autor de moltes cançons lleugeres que encara es canten avui dia com el cèlebre “Fumando espero”. El seu pare hi tenia una barberia al capdavall del carrer.

Una fama semblant va tenir el seu germà Josep Viladomat i Massanes, escultor, líder dels “Evolucionistes” i que té obres a tot l’estat.

Passegeu pel carrer...


Bernat Prat