Carrer Montserrat

El carrer Montserrat pertany íntegrament al barri de la Cavalleria La Salut. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 310 metres. Comença al carrer de la Cavalleria i acaba amb el número 63 al carrer Torrent de la Borina.

El nom actual és carrer Montserrat però no sempre ha estat el mateix. Va néixer com a carrer del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, l’any 1940. El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat fou una unitat militar creada el gener del 1937 dins l'exèrcit franquista, organitzada com un terç de requetè i formada per catalans fugitius de la zona republicana en plena guerra civil.

Estava format per oficials de carrera i per una base sense gaire experiència militar. Entre els seus membres hi havia eminentment carlins, però també catòlics de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, Acció Catòlica, Conferències de Sant Vicenç de Paül, i alguns membres de la Lliga que s'havien vist obligats a fugir de Catalunya. El 26 d'octubre de 1939 fou dissolt oficialment i els seus membres llicenciats, després d'una pujada a la

muntanya de Montserrat, on entregaren la bandera del Terç al Monestir. Eren integrants d’aquesta unitat Francesc d’Assís Pujol i Escalé i Esteve Gaja i Molist, dos historiadors manlleuencs components de “Lletres Amicals”. Per iniciativa seva es donà el nom al carrer.

El nom va durar fins l’any 1979 en que l’Ajuntament decideix treure uns quants mots del nom i reduir-lo a carrer de Montserrat, sense fer cap mena de remor. El nom actual fa referència al massís de Montserrat. Aquest massís està considerat com la muntanya més emblemàtica de Catalunya. En el massís hi ha el santuari i monestir benedictí de la Verge de Montserrat. El nom de Montserrat (muntanya serrada) el deu a la seva peculiar morfologia en la que sembla que algú hagués intentat serrar el massís amb una serra gegant. El massís s’alça bruscament a l’oest del riu Llobregat fins arribar als 1.236 metres al pic de Sant Jeroni. Altres pics destacats són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan i la Palomera. La Verge de Montserrat trobada a la Santa Cova al voltant de l’any 800, segons diu la tradició, és la patrona de Catalunya. La imatge actual és de finals del segle XII i s’ha tornat de color negre per la transformació del vernís amb el pas dels anys.

Passegeu pel carrer...

Bernat Prat