Carrer de Sant Martí

El carrer de Sant Martí pertany íntegrament al barri de la Cavalleria La Salut. Té una orientació nord-sud i una longitud aproximada de 240 metres. Comença al carrer d’Osona i acaba amb el número 43 al passeig del Ter.
El nom actual és carrer de Sant Martí però no sempre ha estat el mateix. L’any 1936 l’ajuntament d’esquerres sorgit de l’aixecament del General Franco contra el govern legítim, acordà posar-li el nom d' Alferes Cabré. Cabré era un aviador republicà que va trobar la mort al front de l’Aragó l’any 1936. Amb la victòria del General Franco el carrer va recuperar el nom tradicional l’any 1939.

El nom actual del carrer fa referència a san Martí de Tours. Aquest sant va néixer a Hongria l’any 316 de pares pagans. El seu pare, un càrrec militar romà, l’obligà a entrar a l’exèrcit. En la seva campanya militar per França, a l’entrar a Amiens, va trobar un captaire nu i mig gelat. Va partir en dos la seva capa i n’hi va donar una meitat per abrigar-se. A l’acte se li va aparèixer Jesús vestit amb la seva capa que li va demanar que es convertís al cristianisme. Va deixar la milícia i es va convertir en monjo en un monestir que va fundar a Ligugé. Va ser cridat a Tours, ciutat que s’havia quedat sense bisbe, per visitar un pobre malalt que el reclamava. Era una mentida ja que no volia ser bisbe per a res del món. Dins la catedral de Tours el poble el va obligar a acceptar el prelat. Però no es va quedar quiet al seu bisbat. Va viatjar incansablement per tota la França per predicar la doctrina cristiana. És considerat “l’apòstol de les Gàlies”. Va morir l’any 397 en olor de santedat.

En el número 5 hi ha una capelleta dedicada a Sant Martí de la que no es coneix la data de construcció.
En aquest carrer hi va néixer l’any 1901 el poeta i patriota manlleuenc Lluís Pou i Solà que li va dedicar el següent poema:

CARRER DE SANT MARTÍ

Com carrer de sant Martí
no n’hi ha pas d’altre a Manlleu;
de bellesa en té un sens fi
des que hi nasqué el cor meu.

Al cap del carrer hi ha el Ter,
a prop el típic canal
que rentant hi fan concert

les dones d’aquell veral.

Ben sovint una donzella
s’hi arriba per a rentar,
posa en terra la cistella,
i mira on es pot posar.

En un lloc que no hi fa nosa
ja fa cantar el picador
picant roba sobre llosa
tota blanca de sabó.

A l’altra banda del riu
hi ha la gemada devesa
i més amunt, com un niu,

penja una casa pagesa.

La casa sempre vigila
tots els carrers de Manlleu;
sap els secrets de la vila
i fa impressió al qui la veu.

I és voltada de redorta
que s’embolica amb l’herbam,
pel mig la canya retorta
com si els fes de parallamp.

Quan revé la primavera

quin goig hi dóna el passar
i veieu que en la cinglera
l’herba hi torna a rebrotar.

Amb les plantes ben florides
sentireu aquella olor
de les verges margarides
i les roses de pastor.

Per branques bellugadisses
els ocells hi fan son niu;
i canten per les verdisses
amb la música del riu.

Quan jo sento l’ocellada
i l’aroma de les flors,
em vénen altra vegada
la dolçor d’aquests records.

Com carrer de sant Martí,
no n’hi ha pas d’altre a Manlleu;
de bellesa en té un sens fi
des que hi nasqué el cor meu.

“Carrer de Sant Martí”. Dins: Antologia poètica. Manlleu : Comissió d'Ensenyament i Cultura de l'Ajuntament de Manlleu, 1985, p. 24

Passegeu pel carrer...

Bernat Prat