El nom actual és el de carrer de Sant Jordi però ha tingut molts altres noms. Va ser obert l’any 1890 quan es va projectar la plaça de Fra Bernadí. En aquells moments se li va posar el nom de carrer de n’Umbert. De fet era la continuació natural del carrer de l’Horta del Frare o carrer de la Passió que acabava al carrer del Pont. El carrer n’Umbert l’obria fins la nova plaça. El 20 de maig de 1931, el tros de carrer comprés entre el carrer del Pont i el passeig de Sant Joan, es va batejar amb el nom de carrer d’en Francesc Macià. Aquest personatge català havia estat el president de la Generalitat de Catalunya fins la seva mort l’any 1933. L’1 de març de 1939 es bateja com a calle de Calvo Sotelo la suma dels carrers Umbert i Francesc Macià, és a dir, el carrer que porta de la part sud de la plaça de Fra Bernadí al passeig de Sant Joan. José Calvo Sotelo era un polític de la Falange que va ser assassinat pels Guàrdies d’assalt el 13 de juliol de 1936, fet que va desencadenar la revolta dels militars. El 22 de juliol de 1977 el carrer rep el nom actual de carrer de Sant Jordi batejat pel primer ajuntament democràtic després de la dictadura del General Franco.El nom fa referència al patró de Catalunya. Sant Jordi va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i a l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari. A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant, al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).
L’edifici més emblemàtic del carrer és la seu de la Caixa Manlleu (avui Unnim) que té un relleu a la paret, obra de Josep Viladomat, i que és una al·legoria al riu Ter.
Passegeu pel carrer...
