+de+C%C3%B2pia+de+C%C3%B2pia+de+Copia+(4)+de+Mapa+2000+Manlleu.JPG)
Podríem considerar que el carrer d’en Santiago Rusiñol limita el barri de Gràcia per la vessant sud i per la d’oest. La seva orientació és de est a oest amb una forta corba a l’alçada de la porteria de General Cable que el fa anar de sud-est a nord-oest. S’inicia al carrer del Vendrell, venint a ser la continuació del carrer de Sant Jaume, i s’acaba al carrer de Voltregà. La longitud aproximada és de 1.100 metres. La numeració comença al carrer del Vendrell i acaba amb el número 104 passada l’estació del ferrocarril.
El nom actual és de carrer d’en Santiago Rusiñol si bé no sempre ha estat el mateix. El nom més conegut és el de carretera Rusiñol, sense especificar cap persona. Hi havia el convenciment que l’ajuntament havia batejat el carrer en homenatge a l’Albert Rusiñol, el germà de Santiago, empresari i polític eminent, que Manlleu havia nomenat fill adoptiu el febrer de 1899 pels importants favors que el polític havia aconseguit per la vila, com el canvi del traçat de la línia fèrria, que en un inici anava per la Gleva i Sant Hipòlit, seguint la carretera de Puigcerdà i que el diputat va aconseguir que passés prop d
e Manlleu (i de la seva fàbrica) o com la construcció del pont de la Gleva sobre el riu Ter. Però ens consta que abans del nomenament de fill adoptiu el carrer ja s’anomenava Rusiñol. L’historiador Domènec Torrent i Garriga, al citar els noms dels carrers de Manlleu en el llibre “Manlleu, croquis para su historia” l’any 1891, no cita el carrer Rusiñol sinó que en diu Passeig del Carril o Passeig de l’Estació en un intent d’honorar l’arribada del tren a Manlleu, tant important per la vila durant els segles XIX i XX. Però mai va reeixir aquest intent i la gent continuava dient carretera Rusiñol al passeig del carril. La hipòtesi més probable és que la carretera que menava a la Gleva i també a la fàbrica Rusiñol, la gent li digués carretera Rusiñol o de can Rusiñol, ja que eren molts els treballadors que l’agafaven cada dia, i que aquest nom hagués fet fortuna.
El nom actual és de carrer d’en Santiago Rusiñol si bé no sempre ha estat el mateix. El nom més conegut és el de carretera Rusiñol, sense especificar cap persona. Hi havia el convenciment que l’ajuntament havia batejat el carrer en homenatge a l’Albert Rusiñol, el germà de Santiago, empresari i polític eminent, que Manlleu havia nomenat fill adoptiu el febrer de 1899 pels importants favors que el polític havia aconseguit per la vila, com el canvi del traçat de la línia fèrria, que en un inici anava per la Gleva i Sant Hipòlit, seguint la carretera de Puigcerdà i que el diputat va aconseguir que passés prop de Manlleu (i de la seva fàbrica) o com la construcció del pont de la Gleva sobre el riu Ter. Però ens consta que abans del nomenament de fill adoptiu el carrer ja s’anomenava Rusiñol. L’historiador Domènec Torrent i Garriga, al citar els noms dels carrers de Manlleu en el llibre “Manlleu, croquis para su historia” l’any 1891, no cita el carrer Rusiñol sinó que en diu Passeig del Carril o Passeig de l’Estació en un intent d’honorar l’arribada del tren a Manlleu, tant important per la vila durant els segles XIX i XX. Però mai va reeixir aquest intent i la gent continuava dient carretera Rusiñol al passeig del carril. La hipòtesi més probable és que la carretera que menava a la Gleva i també a la fàbrica Rusiñol, la gent li digués carretera Rusiñol o de can Rusiñol, ja que eren molts els treballadors que l’agafaven cada dia, i que aquest nom hagués fet fortuna.
En aquest carrer hi havia nascut el poeta Armand Quintana i Panedas. Aquest lletraferit va néixer l’any 1921. Va ser redactor de la revista Inquietud. Als anys 50 organitzava cursos de català en la clandestinitat. Va ser professor de Llengua i Literatura catalanes fins a l’adveniment de la democràcia. Entre 1983 i 1987 va ser regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic. Va ser també assessor literari de la “Col·lecció Llimerol” de poesia. Fou membre fundador de la Penya Trukoff de Manlleu, de la revista ll Fort, del Cine Club de Vic i de la Delegació d’Osona d’Òmnium Cultural, de la qual va ser president. També és membre del consell de fundadors i antics dirigents d’aquesta entitat, de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana i del Patronat d’Estudis Osonencs i de l’Ateneu Barcelonès. Va publicar pròlegs en diversos llibres de poesia i havia donat nombroses conferències sobre temes literaris i artístics. Vivia a Vic des de l’any 1949 on hi morí l’any 2005.
També hi havia viscut el, també poeta, Josep Grau i Jofre. Aquest poeta va néixer el 1927 a Manlleu i va estudiar al Seminari de Vic. L’any 1951 va col·laborar en una antologia poètica, prologada per Carles Riba, juntament amb l’anomenat Grup de Vic. Va ser regidor de cultura de l’Ajuntament de Manlleu. Va col·laborar en les publicacions Inquietud, Cop d’Ull, Manlleu-Publicació, Reduccions i Quatre Estacions de l’Empordà. Fou premi de novel·la i poesia de Calldetenes. Des de 1979, era professor del Col·legi del Sagrat Cor de Torelló. Va morir a Manlleu l’any 2005.
Un altre personatge remarcable que havia nascut en aquest carrer fou l’artista Lluís Terricabras i Molera, “Terri” resident a Mataró i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
El carrer havia tingut llocs emblemàtics com l’horta Alemany, al cantó esquerra; el quarter de la Guàrdia Civil; l’estadi de Manlleu del 1934 al 1940; la fàbrica de Can Serra fins l’any 1992 en el mateix lloc de l’estadi; i la fàbrica del Cordó, ara General Cable.
El carrer havia tingut llocs emblemàtics com l’horta Alemany, al cantó esquerra; el quarter de la Guàrdia Civil; l’estadi de Manlleu del 1934 al 1940; la fàbrica de Can Serra fins l’any 1992 en el mateix lloc de l’estadi; i la fàbrica del Cordó, ara General Cable.
En el número 35 del carrer hi havia una capelleta dedicada a la Mare de Déu del Pilar. Es va col·locar a la dècada de 1940 ja que l'edifici era el quarter de la Guàrdia Civil i aquesta advocació mariana era la seva patrona.
A la confluència del carrer Vázquez de Mella amb el carrer d’en Santiago Rusiñol, s’hi va erigir una estàtua de Josep Viladomat, anomenada, la Manlleuenca, en honor de Josep Serra i Sió, fundador de la fàbrica de Can Serra.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
