Carrer Rupit

El carrer Rupit pertany al polígon industrial de La Coromina des de l’encreuament amb el carrer de Sogorb fins l’avinguda de Bellmunt, i al barri del Puig Teuleria des de l’avinguda de Bellmunt fins al seu final al carrer de la Teuleria. És la continuació cap el sud del carrer de Santa Maria de Corcó. Té una orientació nord-oest sud-est i una longitud aproximada de 320 metres. Comença al carrer de Sogorb i acaba amb el número 43 a prop del carrer de la Teuleria.

El nom actual és carrer Rupit i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència
al poble de Rupit al Collsacabra. Rupit és un municipi de la comarca d’Osona, situat al nord-est de la comarca i a l’est de la serra de Cabrera. Està integrat per dos nuclis urbans, Rupit i Pruit, que varen ser independents fins l’any 1977. És l’últim municipi de la comarca d’Osona de la vella carretera que uneix Vic amb Olot. L’església de Sant Joan de Fàbregas, que està dins el municipi de Rupit, està documentada des de l’any 968. Al voltant del segle XII va sorgir el municipi de Rupit habitat per famílies nobles. L’any 1878, l’església de Rupit va deixar de dependre de Sant Joan de Fàbregas i el municipi va passar a dir-se Rupit. L’any 1977 s’uniren els municipis de Rupit i Pruit. En l’actualitat voreja el 370 habitants. A recer de la penya rocosa on s'assenten les restes del castell, Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atraient: carrers empedrats, cases rústiques del segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta, l'església barroca de Sant Miquel. Com a mostra del seu interès extraiem un fragment de Josep Maria de Sagarra sobre el poble:

“Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això, un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset català( ...)”

L’any 1982 el carrer encara no figura en el plànol oficial. L’any 1989 sí que hi figura. No es pot determinar l’any exacte del seu bateig.

Passegeu pel carrer...

Bernat Prat