El nom actual és carrer de Mossèn Aulet i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al clergue i beneficiat organista de la parròquia de Santa Maria de Manlleu, Josep Aulet i Fiol. Aquest clergue va néixer a L’Esquirol l’any 1881. Nou anys més tard ingressa al Seminari de Vic on cursa 12 anys de carrera eclesiàstica entre aquest seminari i el de Barcelona. Paral·lelament fa estudis musicals demostrant una gran aptitud cap aquest gènere. Abans de cantar missa, l’any 1904, assisteix dos anys al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Exerceix de capellà a Sant Vicenç de Campdevànol i Santa Maria del Vilar, fins que, per oposició, guanya la plaça de Beneficiat organista de Manlleu. De seguida esdevé l’ànima musical de la parròquia exercint de compositor, intèrpret, mestre de capella i professor. Dirigeix el Chor de la Capella de Santa Maria i L’Escolania Infantil de La Salle. Durant la guerra civil fuig a Bèziers on continua exercint la seva vocació musical. Després de passar per Segovia i Mundaca, retorna a Manlleu, amb la guerra acabada. Dirigeix el Cor de Filles de Maria, integrat a l’Schola Cantòrum manlleuenca. L’any 1940 composa la música de “L’Estel de Natzaret” i l’any 1946 la música de “La Passió”. L’any 1954 és nomenat fill adoptiu de Manlleu. Mor a la vila, l’any 1956. El legat musical de Mossèn Aulet consta d’unes 130 obres. Una vuitantena són oracions i motets religiosos, austers i equilibrats. Composa la música de l’Estel de Natzarè i de la Passió, obres inoblidables pels manlleuencs. Però allà on es demostra el músic que porta a dins és amb les caramelles, setze de les quals encara es conserven. La música, de tradició clàssica i catalana, s’aparta de les masurques i pasdobles de les caramelles del moment.
El carrer va ser batejat l’any 1965.
Val la pena recordar el poema de Francesc d’Assís Pujol dedicat a Mossèn Aulet:
En pentagrama salmodial,
sorgint entre encenalls de fusteria,
nasqué la melodia inicial.
Ací -se’n han complert cent anys-
el doll sagramental,
en la parròquia de Santa Maria,
comença una ESCALA MUSICAL.
Inspiradora d’elevats afanys,
un DO fou la primera nota essencial,
regada amb aigua baptismal.
El RE brollà enllà
de la decrera al tros
que va a Cantonigròs:
D’aital requesta
Sant Roc en va de festa.
I entre esclat de ginesta,
sota el penya-segat que hi ha a Cabrera,
en l’Ermita de Sant Julià
el MI, en flor de primavera,
llampant flameig de llumenera,
prop del xipré esclatà.
Res fa que el FA
ens donés un so lleu
anant cap a Manlleu,
car, prop de mig camí,
el FA es plantà a Sant Martí.
Des de Sescorts
-romànic amb sentors de deu centúries-
virant cap a les Gorgues
amb sallents amb so d’orgues,
oreig tot fent centúries
com d’ocellada al vol
la veu clara del SOL
Sant Bertomeu donà.
I, en l’abandó, ressona encara enllà.
I junt al Ter
la Gorga amb pas obert,
besant Sant Pere Pescador,
el FA feu la remor.
Si l’aigua l’ha cobert,
l’arbreda hi fa de cor
i el salm a Déu mai no s’hi mort,
i el blau del cel mai no s’hi perd.
I amb embranzida alada,
amunt, fent la gambada,
el SI solemnial
a l’ermita cabdal
com nota principal
fou ofrenada.
L’ESCALA MUSICAL
culminà així un dia
prop la Verge Maria
Senyora de Cabrera,
inspiradora de l’escala entera
que el Sacerdot i el Músic feu glatir
dictant-li melodies a desdir.
Era alt i ben plantat,
de l’Art enamorat.
i com qui no diu res
portava sempre en la seva ment
la música i l’ambient
de TOT EL CABRERÈS.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat