L’avinguda Pirineus pertany al barri de l’Erm en la seva meitat oriental i al barri de Vilamirosa en l’occidental. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 550 metres tot i que pot créixer més ja que acaba en camps conreats en els seus dos extrems. Comença més enllà de l’avinguda de Bellmunt i acaba amb el número 44, uns 200 metres cap a l’oest del carrer de Vilamirosa.
El nom actual és avinguda dels Pirineus i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència a la serralada dels Pirineus que es veuen al nord de l’avinguda. Els Pirineus o el Pirineu són un conjunt de serres (és a dir, una serralada) situades al nord de la península Ibèrica i recorren tot l'istme que l'uneix a Europa. S'estenen des del Mar Mediterrani (Cap de Creus) a l'est, fins al mar Cantàbric (golf de Biscaia) a l'oest; al sud hi tenen la depressió de l'Ebre, i al nord la de la Garona. Territorialment, ocupen la zona nord de Catalunya, l'Aragó, Navarra i Euskadi i la zona sud del País Basc del Nord i de l'Occitània (Bearn, la Gascunya, i Llenguadoc); l'oest i sud de la Catalunya Nord; i la totalitat d'Andorra. La frontera entre França i Espanya també ressegueix aproximadament els Pirineus; el País Basc i Catalunya, als extrems oest i est respectivament, es troben a cavall de la serralada. Tenen una llargada d'uns 425 km i una amplada que generalment no supera els 100 km, amb una superfície total de 19.000 qm².El punt culminant dels Pirineus és el pic d'Aneto amb 3.404 metres, situat entre la Ribagorça i la vall d'Aran. És als Pirineus centrals que trobem gairebé tots els cims superiors a 3.000 metres, a la regió francesa de Migdia-Pirineus i a la comunitat autònoma espanyola d'Aragó: hi ha un total de 129 muntanyes principals i 83 secundàries per damunt del llistó mític dels tres mil metres, repartides per onze zones. Cal esmentar que aquest límit simbòlic que divideix les muntanyes en grans (més de tres mil metres) i mitjanes (menor de tres mil) és un invent del segle XIX quan la Revolució Francesa institucionalitzà el sistema mètric . Aquest invent va crear una nova meta per al muntanyisme: escalar tots els "tres mil".
Alguns dels cims més importants dels Pirineus són:
L'Aneto (3.403,5 m), a la Ribagorça, el més alt de la serralada.
El pic de Pocets (3.375 m), a la Ribagorça.
El Mont Perdut (3.348,2 m), a l'Aragó.
El Vinhamala (3.298 m), a la Gascunya.
La Pica d'Estats (3.143,1 m), a cavall entre el Pallars Sobirà i el País de Foix, és la muntanya més alta de Catalunya.
El Comapedrosa (2.942 m), la màxima altitud d'Andorra.
El Carlit (2.921 m), a l'Alta Cerdanya.
El Puigmal (2.910 m), al Ripollès.
El Collarada (2.886 m), a l'Aragó.
El Migdia d'Ossau (2.885 m).
El Migdia de Bigorra (2.877 m).
El Montardo (2.833,8 m), a la Vall d'Aran.
El Canigó (2.784 m), al Conflent, muntanya simbòlica de Catalunya.
Els dos cims dels Encantats (2.734,3 i 2.748,1 m), al Pallars Sobirà.
El Gran Gabizos (2.692 m).
El Pedraforca (2.506,1 m), al Berguedà.
El pic d'Anie, divisòria entre Occitània, Aragó i el País Basc (2.504 m).
Tanmateix, algunes muntanyes senyeres del massís no assoleixen tanta altitud: la pica de Bugarachla, a la serra de Corbera (prepirineu nord), que marca la frontera de la Catalunya Nord i Occitània, fa 1.230 m; i el pic de Larrun, muntanya màgica per als bascos, fa 905 m.
Tant el GEM (Grup Excursionista Manlleu) com el MEC (Manlleu Esquí Club) han fet, i fan, nombroses excursions als pics principals dels Pirineus.
En un extrem de l’avinguda dels Pirineus hi ha l’escola pública Quatre Vents. Aquesta escola va començar a funcionar amb barracons l’any 2004. L’escola definitiva es va inaugurar l’any 2009.
El carrer va ser batejat l’any 1993.
Passegeu per l'avinguda...
Bernat Prat
