L’avinguda de la Diputació està situada íntegrament en el Barri de Gràcia. Està orientada d’oest a est amb una longitud aproximada de 800 metres. La numeració comença a l’encreuament amb el carrer Rusiñol, que és l’inici de l’avinguda, i acaba amb el número 137 a l’encreuament amb el carrer Vilamirosa, el seu final. 
Fins l’octubre de 1984, arribava fins a la Baixa Cortada se li va treure el tram final, des del carrer de Vilamirosa per dedicar-lo al Dr. Joan Oliveras.El nom complert hauria de ser Avinguda de la Diputació Provincial de Barcelona però sempre s’ha conegut amb el nom d’avinguda de la Diputació. Les diputacions espanyoles eren uns òrgans polítics creats en la Constitució de Cadiz de 1812 i que servien per gestionar els interessos econòmics i administratius de les províncies.
La Diputació de Barcelona va edificar 127 cases al barri de Gràcia, que en aquells moments es deia barri de l’Estació, en motiu de l’aiguat sofert per la vila de Manlleu l’any 1940 que va destruir moltes cases de la vila. El 4 de febrer de 1941 es va posar la primera pedra d’aquest nou barri; l’any 1944 varen ser entregades les 65 primeres cases aixecades; i l’any 1945 l’Ajuntament de Manlleu va decidir posar el nom de Avinguda de la Diputació al carrer principal d’aquest nou barri en mostra d’agraïment de l’ajuda rebuda. L’agost de 1984 es va fer la inauguració de la reforma i la pavimentació de la via que havia estat molt reivindicada per l’Associació de Veïns del Barri. Amb motiu d’aquest acte es va instal·la un monument, tocant al carrer de Vilamirosa, amb tres grans còdols de riu i l’escut de la Diputació de Barcelona fet de ferro.
L’avinguda es va fer seguint un camí de pagès que portava des de l’estació de tren fins la vila de Manlleu entremig de camps conreats. Era el camí de dalt per diferenciar-lo del carrer Rusiñol, adequadament urbanitzat, que era el principal accés de l’estació i que passava per un nivell inferior. Durant els primers anys l’avinguda no tenia sortida en la seva part de llevant. No va ser fins a mitjan dècada de 1950 en que es va rebaixar el terra de l’avinguda per enllaçar-la amb la prolongació de la Cortada de Dalt i el carrer Vilamirosa, quedant les cases del Serrat de Munt i les finals del grup Sant Antoni, 1,5 metres enlairades sobre el nivell del carrer.L’any 19
L’únic edifici singular que hi ha en tot el carrer són els números 86 i 88, la Casa de les Pedres. El seu propietari, Pere Vila, ha decorat les façanes i les teulades de la casa original amb pedres de riu, donant un toc original a la seva vivenda.Al número 20 hi ha una capelleta de carrer dedicada a Sant Ramon Nonat que va ser inaugurada el 25 d’agost de 1951. I al número 40 n’hi ha una de recent, col·locada l’any 2010, dedicada a Santa Rita de Càsia.
Un dels manlleuencs il·lustres que han viscut a l’avinguda de la Diputació ha set el polifacètic artista i escriptor manlleuenc Francesc Pujol i Escalé (1916 -1999) que va viure en una de les cases del Sindicat, Grup Sant Antoni, des del 1947 fins la seva mort el 1999. Un altre és el músic Jaume Andreu i Rovira (1910 – 2003), compositor de sardanes i cants dels Pastorets.
Passegeu per l'avinguda...
Bernat Prat
