El carrer Bisaura es troba situat íntegrament al barri de l’Erm. Té una orientació nord-oest sud-est i una longitud aproximada de 300 metres. Comença al carrer de Doña Blanca i acaba amb el número 58 a l’avinguda dels Pirineus tot i que pot créixer en un futur.
El nom actual és carrer Bisaura i sempre ha estat el mateix. El Bisaura és un territori format, d’oest a est, pels municipis de Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Vidrà. Està situat al pre-pirineu català a cavall de les províncies de Barcelona i de Girona, al nord de la comarca d’Osona, a uns 20 km de Vic i a uns 12 km de Ripoll. Llinda amb zones de gran tradició turística com el Ripollès al nord, la Garrotxa a l’est, el Lluçanès a l’oest i la Plana de Vic al sud. Els seus pobles tenen més de 1000 anys d’història i formen part del naixement de Catalunya. Els cinc municipis ocupen una superfície de poc més de 100 qm2 i tenen una població total aproximada de 3400 habitants. Descobrir el Bisaura és descobrir la bellesa dels seus paisatges, l’harmonia dels seus colors, en un entorn natural d’alt valor ecològic, amb una presència humana estretament vinculada als usos de la terra. Per la gran importància del valor ecològic i de biodiversitat que presenta, la meitat de la seva superfície (52.44km2) està inclosa en l’Espai d’Interès Natural de les serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, i 4.56 km2 són dins l’Espai d’Interès Natural del Parc del Castell de Montesquiu.La seva identitat aïllable respecte a la plana de Vic i al Ripollès queda palesa pel fet que, a la divisió comarcal de Catalunya, l'any 1932 va ser integrat al Ripollès, mentre que l'any 1990 va ser integrat a Osona.
Aquest territori era molt visitat pels excursionistes manlleuencs d’abans de la guerra que hi accedien, en tren, per Sant Quirze de Besora, o l’assolien, sortint de Manlleu i arribant a Vidrà pel Forat Micó.
El carrer va ser batejat l’any 1993 i forma part d’aquells carrers amb noms geogràfics propers que tant de moda es va posar a partir de l’any 1977.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
