El carrer Puig-agut pertany íntegrament al barri de Vilamirosa. El carrer té dues orientacions, un tros, des del carrer de Vilamirosa fins el carrer de la Pau, va d’est a oest; i l’altre tros, des del carrer de la Pau fins el passeig de Sant Joan, va de sud-oest a nord-est. La longitud total aproximada és de 380 metres. Comença al passeig de Sant Joan i acaba amb el número 66 al carrer de Vilamirosa.El nom actual és carrer Puig-agut i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al punt més alt del terme de Manlleu. El cim de Puig-agut té 594 metres i en aquell punt conflueixen els municipis de Manlleu, Torelló i Santa Maria de Corcó. En el seu cim hi ha el santuari de Puig-agut. El santuari era un dels projectes del manlleuenc Ramon Madiroles i Codina amb els quals volia dotar la seva propietat amb motius d’atracció turística. La seva masia havia de passar a ser un hospedatge-balneari on residirien els visitants a una font d’aigües mineromedicinals que havia descobert uns anys abans. Igualment, pretenia construir una tretzena d’oratoris, recordant les promeses que Jesús havia fet a Marguerite Alacoque iniciant el culte al Sagrat Cor, que havien d’encerclar una reproducció facsímil de la Casa de Loreto. Aquests elements arquitectònics havien d’estar ben comunicats amb el seu entorn, i el mateix Madiroles
va promoure una via que mostrava un recorregut molt semblant al que, un segle després, realitza l’eix Vic-Olot. El 29 de desembre de 1883 es posava la primera pedra del temple, amb la presència del bisbe Morgades; dos anys, un mes i vint dies després, -el 18 de febrer de 1886- el mateix prelat beneïa l’edifici ja enllestit. Era un dia plujós d’hivern però ningú del veïnat ni cap personalitat rellevant de la comarca es va voler perdre la inauguració de l’esvelta obra aixecada mitjançant els plànols de l’arquitecte August Font, tot recordant la silueta de la basílica francesa de Lourdes. El 1888, com a portaveu de les iniciatives de Madirolas, va aparèixer el primer número d’El Far de Puig-agut, primera publicació periòdica editada a Manlleu i que encara perdura.A primers de l’any següent, es van beneir les dues capelles interiors del santuari, la dedicada a la Mare de Déu de Lourdes i la dedicada a sant Josep. I a finals de 1889 s’acabava el cimbori que coronava l’edifici. A partir de 1895, el santuari es va anar dotant d’elements artístics i d’ús litúrgic com una campana elaborada pels Tallers Barberí d’Olot i la construcció i posterior benedicció dels altars interiors. Després d’enllestir les principals obres del temple, es va procedir a la millora exterior amb l’aixecament de dos grans pilars davant mateix de la façana principal que havien de ser la base de les estàtues del bisbe Morgades (única que es va col·locar) i la del papa Lleó XIII (que mai es va posar). Ramon Madiroles va morir l’any 1927. Va ser enterrat dins mateix del santuari. El seu llegat va ser mantingut per un grup de persones que formaven, i encara formen, la pabordia de Puig-agut. En les primeres setmanes del cop d’estat de 1936, l’interior del temple de Puig-agut va ser destruït. Un grup de sis o set homes i dones es van apropar en cotxe al temple, en van extreure les imatges i altres béns mobles i els van cremar al davant mateix. En aquest episodi es van perdre, a més de les imatges escultòriques i de les construccions interiors, els elements d’ús litúrgic i la campana elaborada pels Tallers Barberí d’Olot, entre d’altres. A partir de 1946, la iniciativa popular va promoure la reconstrucció del santuari. El 1947, la caiguda d’un llamp va destruir el cimbori i va evidenciar la necessitat d’obres per salvar l’estructura del temple. En aquella època Lluís Masoliver estava al capdavant del grup de pabordes. Després de mesos de feines, realitzades amb les aportacions econòmiques voluntàries i particulars, l’any 1949 es van entronitzar de nou les imatges escultòriques del Sagrat Cor i de la Verge de Lourdes, de nova fabricació, a dos dels tres altars del santuari. En solemne processó van ser conduïdes enmig d’una gran gentada des del temple parroquial de Santa Maria de Manlleu. L’any 1964 era retornada la imatge de sant Josep. L’any 1970, després de dues dècades amb un cimbori provisional, va ser-ne col·locat un de nou, d’aram. En aquests anys, Puig-agut era destí de nombrosos romiatges provinents de diferents llocs de Catalunya. Lluís Masoliver va morir el 1983 i va assumir el càrrec d’administrador del temple Xavier Valls que formava part de la pabordia des de 1948.L’any 1986, en la celebració del centenari, es van beneir les tres creus de terme situades al punt precís de confluència de les parròquies de Manlleu, Sant Feliu de Torelló i Sant Martí Sescorts. L’any 1990 es van construir els dos pedrons que hi ha al camí que porta al santuari des de Manlleu. Entre 1991 i 1992 es va realitzar l’arranjament de l’entorn de l’edifici amb ornamentació a cura de Pere Vila i altres col·laboradors. L’any 1999 s’inaugurava el rellotge carilló que, amb el seu so, acompanya les diferents hores del dia. El 2005 van ser substituïts els bancs de fusta de l‘interior del temple i en els dos anys següents s’estrenen un padró al costat de Casa de l’Hora, en el camí des de Torelló, i una taula d’orientació a uns 50 metres del temple. Les darreres de les intervencions de caràcter estètic han estat, l'any 2010, la pintada tota la façana exterior i la cúpula superior dotant l’edifici d’una gran visibilitat respecte l’entorn, i el 2011, la reposició del timpà damunt la porta principal del temple. Totes aquestes millores han estat assolides gràcies als donatius i aportacions voluntàries de fidels i institucions. Actualment se segueix editant El Far de Puig-agut, primera publicació periòdica manlleuenca.El carrer va ser batejat l’any 1959.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
