Plaça de Sant Jordi

La plaça de Sant Jordi pertany íntegrament al barri de l’Erm. És una plaça molt petita que aprofita l’encreuament del carrer de la Pau amb el passeig de Sant Joan. Té forma triangular i d’unes dimensions que no arriben als cinquanta metres en el seu cantó més llarg. No hi ha numeració ja que el cantó amb cases és el carrer de la Pau i un tros molt petit del carrer de Doña Blanca.

El nom actual és plaça de Sant Jordi i sempre ha estat el mateix. És curiós que s’hagi repetit un nom en el nomenclàtor dels carrers de Manlleu. Existeix el carrer de Sant Jordi des del 1977 i al voltant del 1990 es va batejar la plaça que quedava en aquell racó del passeig de Sant Joan amb el mateix nom. L’explicació més probable és que una casa del carrer de la Pau, just al davant de la plaça, propietat d’un picapedrer manlleuenc, tenia esculpit un relleu de Sant Jordi a la façana.

El nom fa referència al patró de Catalunya. Sant Jordi va ésser un militar romà convertit al cristianisme i mort com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe. És venerat en la majoria de confessions cristianes i a l'Islam, esdevenint un dels sants més populars, especialment durant l'Edat mitjana. No obstant això, la seva historicitat és discutida i, probablement, és un personatge llegendari. A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrel II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant, al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. (Corts de Barcelona, de 1454 que estableixen la festivitat al Principat).

Passegeu per la plaça...

Bernat Prat