Durant molts anys no havia tingut nom oficial tot i que els veïns el coneixien per carrer de les Flors, per la quantitat de torratxes que decoraven les façanes de les cases.
El nom oficial es va posar a finals del segle XX, en l’última reordenació urbanística. La història del carrer és singular ja que va néixer d’una manca de planificació. L’any 1940 s’iniciaren les 7 cases del Serrat del Munt que foren acabades l’any 1943. Aprofitant les infraestructures de l’electricitat i l’aigua, alguns nouvinguts aixecaren unes vivendes arrecerades al serrat, just penjades sobre el torrent que hi havia on ara hi ha el carrer Vilamirosa i que conduïa l’aigua que arribava dels camps del Benet, seguint el traçat del carrer Albert de Benet. A finals de la dècada de 1950 es va fer un pla urbanístic que dibuixava el carrer Vilamirosa, deixant aquestes cases isolades, lluny del carrer. Quan es va edificar el bloc de l’Anía, (Av Diputació cantonada Vilamirosa) es va haver de deixar una franja de terreny per permetre la sortida de les cases, formant un carrer estret i sense sortida. L’any 1964 es varen fer unes escales que el comunicaven amb el carrer Vilamirosa i el Serrat del Munt.
Bernat Prat