9/9/10

Carretera d'Olot

La carretera d’Olot fa de límit entre el barri la Cavalleria -La Salut i el barri del Puig. Té una orientació est oest i una longitud aproximada de 1.300 metres fins les últimes naus construïdes camí de l’Esquirol. Neix al passeig de Sant Joan i acaba amb el número 110 més enllà de Cal Xic.
El nom actual és el de carretera d’Olot i sempre ha estat el mateix. La carretera d’Olot es va inaugurar l’any 1930 fins la ciutat d’Olot. Abans la carretera acabava a Cantonigrós. Les primeres cases que es varen construir i de les que es té constància són de l’any 1904. Des de segles enrere, la carretera d’Olot començava amb un pont estret que salvava el torrent Magí i que rebia el nom
 de pont de Cal Corder, per la botiga de cordes d’espart que hi havia a l’altre cantó del pont. Fins l’any 1965 no es va eixamplar aquest pont que era un veritable coll d’ampolla de l’entrada a Manlleu. A pocs metres del pont, sobre el serrat del Puig es va construir l’Hospital de Sant Jaume, inaugurat l’any 1913. Passada la plaça Sanglas Alsina hi ha el complex de piscines públiques de Manlleu inaugurat l’any 1966.

La ciutat d’Olot és un municipi de la província de Girona i la capital de la comarca de la Garrotxa. La ciutat d’Olot es troba situada a la intersecció de tres petites valls creuades pel riu Fluvià, a 440 metres d’alçada. La seva capitalitat es deu, en part, a la seva posició central dins la comarca de la Garrotxa, l’activitat industrial i comercial, la vida cultural i les circumstàncies històriques. Viure entre volcans forma part de la quotidianitat dels olotins, i és que la ciutat està situada dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. S’hi troben quatre volcans dels quals destaca el Montsacopa, una talaia al bell mig de la ciutat. L’arquitectura modernista i els passejos arbrats són els elements de la ciutat que més captiven per la seva bellesa. Encara que també hi trobem altres estils arquitectònics en construccions com el Claustre del Carme (s.XVII) o l’església de Sant Esteve (s.XVIII). A més té altres trets singulars que la fan única en el marc dels Pirineus catalans, com la zona d’aiguamoixos de la Moixina, un indret plàcid i tranquil que sorprèn a qui el visita, sobretot als amants de l’art, que l’identifiquen amb els pintors paisatgistes de l’Escola d’Olot.

Passegeu per la carretera...


Bernat Prat