Carrer Sogorb

El carrer de Sogorb està situat en la seva majoria al polígon industrial de La Coromina però la part inicial pertany al barri de l’Erm. La seva orientació és nord-est sud-oest i té una longitud aproximada de 1.200 metres. El carrer va des de la plaça del Mercat a la que s’accedeix amb unes escales fins el carrer Font de Tarrés. La numeració comença a la plaça del Mercat i acaba amb el número 132, al carrer Font de Tarrés. És un carrer mixta format per naus industrials en la seva part nord-est i per vivendes en la part contrària.
 El nom actual és carrer de Sogorb i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència a la ciutat de Sogorb pel fet que el manlleuenc Francesc d’Assís Aguilar i Serrat va ser bisbe de la diòcesi de Sogorb, morint en aquesta ciutat. Sogorb (Segorbe, en castellà) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital.
'altura, sobre dos turons situats a la vora del riu.

La presència humana a Sogorb està corroborada des de temps prehistòrics ja que les restes més antigues trobades en el turó de Sopeña situen un assentament humà entorn de l'any 1550 aC. Això és degut al fet que la localitat se situa en un punt estratègic, un turó des del qual es domina el camí natural entre la costa mediterrània i Aragó. Degut a la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom, ha estat identificada amb la ciutat ibera de Segóbriga, nomenada per diversos autors clàssics com Estrabó, Plini el Vell o Claudi Ptolemeu. Després de ser part de la Hispania romana i visigoda, el primer període d'esplendor de la ciutat va arribar amb la dominació musulmana. Després d'augmentar la seva importància estratègica arribà a ser la
residència d'Abū Zayd, últim rei musulmà de la Taifa de València que, després de capitular davant el rei Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va escapar de la ciutat del Túria per a retirar-se a la localitat del Palència fins el 1245 quan va ser definitivament ocupada pels cristians.

Immediatament va ser nomenada seu episcopal al traslladar-se a ella, la qual, fins llavors, havia estat a la vila d'Albarrasí, Terol. Això li va produir l'enemistat del bisbat de València, i davant la Santa Seu es va dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d'Albarrasí i Sogorb el 1259, creant el bisbat

de Sogorb-Albarrasí. Des de la reconquesta, la importància de Sogorb va anar creixent fins a arribar a ser residència del rei Martí I d'Aragó durant el segle XIV a causa del matrimoni d'aquest amb la sogorbina Maria de Luna. Va constituir un àrea de frontera entre el territori dominat per la noblesa aragonesa i l'àrea d'influència dels Furs de València, raó per la qual es troba un ús canviant del català i el castellà als documents oficials d'aquest període. El 1435

va passar de formar part del patrimoni reial a les mans de l'infant Enric després de la creació del Senyoriu de Sogorb per part d'Alfons el Magnànim, per a compensar a l'infant de les pèrdues que havia sofert en el Regne de Castella. El 1459, Joan II d'Aragó li va atorgar el títol de ciutat ducal, sent el seu primer duc de Sogorb l'infant Enric d'Aragó, també anomenat "Infant Fortuna" el que va causar una insurrecció popular. Al segle XVII aquest títol va abandonar la propietat aragonesa per a passar a les mans dels ducs de Medinaceli. En el segle XVIII, durant la il·lustració, la ciutat va viure un gran auge cultural i econòmic que es va estendre fins al segle XIX en el qual va arribar a disputar la capitalitat de la província amb Castelló de la Plana. Durant la Guerra de la Independència Espanyola va ser ocupada pel mariscal Suchet. A més, tant les guerres carlines com la Guerra Civil espanyola van causar greus danys al seu patrimoni cultural. Des del segle XIX es va iniciar un període de decadència en el qual la seva població es va mantenir estable entre els set mil i els vuit mil habitants fins a principis del segle XXI que va perdre importància relativa a causa de l’auge de Castelló de la Plana i de l'àrea urbana que s'ha format en la costa de la província. No obstant això, l'inici del segle XXI ha vist un important creixement demogràfic i la transformació de la localitat en un de les principals destinacions de turisme d'interior de tot el País Valencià.

El carrer va ser batejat l’any 1965.

Passegeu pel carrer...

Bernat Prat