Carrer Puig-guardial

El carrer Puig-guardial pertany al barri de l’Erm en el seu tram oriental, a partir del passeig de Sant Joan i, al barri de Vilamirosa en el seu tram occidental. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 750 metres tot i que té moltes possibilitats d’allargar-se ja que acaba en camps conreats en els seus dos extrems. El carrer comença un metres enllà del carrer de Vilamirosa i acaba amb el número 189 al carrer de La Coma.

El nom actual és carrer Puig-guardial i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al serrat de Puig-guardial, a l’extrem oest del terme de Manlleu, a tocar el riu Ter. El Puig-guardial té una alçada de 552 metres i es troba just en el límit del terme de Manlleu. La fita número 1 que separa els termes de Manlleu i de Torelló es troba a mitja falda del Puig-guardial. El polifacètic artista manlleuenc Francesc d’Assís Pujol i Escalè hi havia trobat restes ibèriques, com monedes i restes de terrissa. Es tracta d'un assentament situat en una plana regada pel riu Ter i el Torrent del Poquí que en l'actualitat està dedicada totalment als camps de conreu. Des del jaciment, l'abastament d'aigua és assequible a uns 100 m, i no es coneixen evidències de minerals a la zona. Per la topografia del turó, sembla que es podia haver tractat d'un assentament de petites dimensions. El turó del Puig-guardial ha sofert un procés d'erosió important i en l'actualitat no es conserven camins que arribin al cim del turó. De tota manera és una àrea fàcilment assequible des de la riba esquerra del riu Ter, mentre que des de l'altra banda, el riu li fa de petita defensa natural. L'elevació del turó respecte a l'àrea plana que l'envolta fa que presenti una bona visibilitat, sobretot pel que fa al curs del Ter i a la zona agrícola que es troba entre Manlleu i Torelló, que podria haver estat la seva zona d'explotació immediata. El Puig-guardial està en relació visual i física amb l'actual traçat de la carretera C-17, que enllaça Barcelona amb Puigcerdà. Les fonts medievals parlen d

'aquesta ruta com la Strata Cerdana, o 'camí de la Cerdanya'. Hom creu que en època romana aquesta era la continuació cap al nord de la via que passava pel riu Congost, i que possiblement tenia una certa tradició ja d'antic. La presència de ceràmiques campanianes documenta una ocupació durant el període ibèric tardà. El lloc presenta una bona disposició natural per a l'ocupació. Possiblement el lloc tingué continuïtat en l’època romana. No presenta cap fortificació.
A l’inici del carrer, just a l’encreuament amb el carrer de Vilamirosa, hi ha un parc infantil.
El carrer va ser batejat l’any 1964.

Passegeu pel carrer...

Bernat Prat