El carrer de Núria està situat entre el Barri de Gràcia i el Barri de Vilamirosa. Té una orientació sud - nord amb una inclinació cap al nord-oest a l’alçada del carrer Arnald de Corcó. Comença al carrer Albert de Benet i acaba amb el número 88 al carrer de Donya Blanca. Té una longitud aproximada de 480 metres. 
El nom actual és carrer de Núria i sempre ha estat el mateix. El carrer va néixer sense nom l’any 1956 quan es varen construir unes cases que aprofitaven les infraestructures urbanístiques de la construcció de les cases del Sindicat de l’Avinguda de la Diputació. El carrer era molt curt en aquell moment, just una illa de cases i estava orientat cap al nord on hi ha el Santuari de Núria. Els veïns del carrer començaren a celebrar la festa d’aquesta Mare de Déu i ells mateixos donaren nom al carrer incipient.
Tot i la innegable dedicació a la Mare de Déu pirinenca, la casa del número 14 del carrer té un plafó de rajoles decorades amb la imatge de la Mare de Déu del Pilar tot tapant una anterior finestra del primer pis.
La Vall de Núria és una vall catalana situada al municipi de Queralbs de la província de Girona. Està situat a uns 2000 metres sobre el nivell del mar i només és accessible amb un cremallera que surt de Ribes de Freser. En aquesta vall es troba el Santuari de la Mare de Déu de Núria, lloc on es va redactar, l’any 1931, el primer Estatut de Catalunya.
Segons la tradició, sant Gil, procedent d’Atenes, va arribar a aquesta vall l’any 700 i hi va residir com a ermità durant quatre anys. Va tallar una imatge de la Mare de Déu i quan els sarraïns van envair la península, va amagar la imatge, l’olla que feia servir per cuinar, una creu i una campana, en una cova abans d’haver de fugir. L’any 1072 va arribar a la vall un pelegrí de Dalmàcia per buscar la imatge que una revelació divina li havia dit que estava amagada en aquella vall. Va aixecar una petita capella i l’any 1079 va trobar la imatge i els altres estris amagats per Sant Gil. Ha arribat una curiosa tradició fins els nostres dies. Les dones que desitgen tenir fills posen el cap dins l’olla i toquen la campana. Cada repic representa un fill.
La Vall de Núria és una vall catalana situada al municipi de Queralbs de la província de Girona. Està situat a uns 2000 metres sobre el nivell del mar i només és accessible amb un cremallera que surt de Ribes de Freser. En aquesta vall es troba el Santuari de la Mare de Déu de Núria, lloc on es va redactar, l’any 1931, el primer Estatut de Catalunya.
Segons la tradició, sant Gil, procedent d’Atenes, va arribar a aquesta vall l’any 700 i hi va residir com a ermità durant quatre anys. Va tallar una imatge de la Mare de Déu i quan els sarraïns van envair la península, va amagar la imatge, l’olla que feia servir per cuinar, una creu i una campana, en una cova abans d’haver de fugir. L’any 1072 va arribar a la vall un pelegrí de Dalmàcia per buscar la imatge que una revelació divina li havia dit que estava amagada en aquella vall. Va aixecar una petita capella i l’any 1079 va trobar la imatge i els altres estris amagats per Sant Gil. Ha arribat una curiosa tradició fins els nostres dies. Les dones que desitgen tenir fills posen el cap dins l’olla i toquen la campana. Cada repic representa un fill.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
