El carrer Esperanto es troba situat íntegrament al barri de l’Erm. És un carrer que fa cantonada. Comença al carrer de Sogorb en direcció nord-oest i al cap d’uns 100 metres gira en angle recte en direcció nord-est fins acabar al carrer de Vilamontà amb el número 20 i una longitud total de 350 metres.
El nom actual és carrer Esperanto i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència a la llengua universal “esperanto” que va tenir molts adeptes a Manlleu. L’esperanto és una llengua artificial creada pel polonès Lázaro Zamenhof l’any 1887 amb l’esperança que es convertís en la llengua auxiliar internacional. En l’actualitat és la llengua planificada més enraonada del món. El primer llibre en esperanto on es descrivien les característiques de la nova llengua va ser “Ligvo internacia” publicat pel Dr. Zamenhof amb el pseudònim de Doktoro Esperanto.El primer grup de manlleuencs parlants d’esperanto es va formar l’any 1907 i es va posar per nom “Esperanto Amo”. El grup va néixer dins l’Associació Catalanista Rafael de Casanova i n’eren els principals promotors Lluís Coll i Espadaler i Joan Viladomat. Aquest grup va desaparèixer però no així els esperantistes manlleuencs que formaren l’entitat “Esperantista Amikeco” entitat que l’any 1919 va organitzar el VIII Congrés de la Federació Catalana d’Esperanto a Manlleu. Eren tan nombrosos, que l’any 1930 l’ajuntament va acordar posar carrer del Dr. Zamenhof a la continuació de la Cortada de Baix, el carrer que es diu Vázquez de Mella en els nostres dies. El triomf del franquisme va anihilar un moviment tant pacífic com l’esperantista i el va fer desaparèixer de Manlleu. Poc a poc, sota la protecció del Grup Excursionista de Manlleu, es va anar revifant. L’any 1970, en motiu del XII Aplec d’Esperantistes de la província de Barcelona, es va batejar el carrer de l’Esperanto per, l'aleshores alcalde de Manlleu, Josep Arqués.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
