El carrer del Diamant es troba ubicat íntegrament al barri de l’Erm. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 70 metres. Comença al carrer de Rocaprevera i acaba amb el número 8 al carrer del Ter, prop del cementiri.
El seu nom inicial era carrer del General Weyler, batejat l’any 1962, tot i que el nom d’aquest general sota l’adjectiu de Marquès de Tenerife, va ser posat durant uns anys al tros del passeig de Sant Joan, a partir del carrer de Sant Pere, cap al nord i que, a més a més, tenia un monòlit al seu honor en un dels extrems, tocant al passeig de Sant Joan. El nom fa referència a Valeriano Weyler i Nicolau. Aquest militar va néixer a Palma de Mallorca l’any 1838 i va morir a Madrid l’any 1930. Va ser un noble, polític i militar espanyol, Marquès de Tenerife, Duc de Rubí, Gran d’Espanya i Capità General de Cuba durant la sublevació de José Martí. Va ser també Capità General de les Canàries i de les illes Filipines. El 1896 va ser nomenat Capità General de Cuba per reprimir militarment les lluites revolucionàries d’emancipació de l’illa. Per fer-ho, es va inventar els camps de concentració per la població civil, obligant als civils a quedar-se a la ciutat on vivien sense poder sortir per conrear les terres. Aquesta mesura només va 
aconseguir frenar momentàniament la independència de l’illa, però va causar una fam tan gran que va matar molts civils cubans i va posar Espanya contra les cordes, diplomàticament parlant. Fou tret del càrrec a l’illa però el mal ja estava fet. Posteriorment va ser nomenat Capità General de Catalunya on va ser el repressor de la Setmana Tràgica. També va ser ministre de guerra.
aconseguir frenar momentàniament la independència de l’illa, però va causar una fam tan gran que va matar molts civils cubans i va posar Espanya contra les cordes, diplomàticament parlant. Fou tret del càrrec a l’illa però el mal ja estava fet. Posteriorment va ser nomenat Capità General de Catalunya on va ser el repressor de la Setmana Tràgica. També va ser ministre de guerra.
La relació amb Manlleu ve de l’amistat amb Ramon Madiroles que el va fer venir a la vila en vàries ocasions. El General estava molt content de la gent de Manlleu ja que en una ocasió, a un soldat que estava hostatjat en una fonda del carrer del Pont, se li va disparar l’arma, matant una noia de la casa que estava contemplant l’operació. La mare de la noia va renunciar voluntàriament a acusar el soldat ja que ho va considerar un fet accidental i no va voler treure profit material de la desgràcia. Aquest acte de generositat va impressionar al General Weyler que mai va tenir un “no” per la vila de Manlleu. L’any 1911 va ser declarat Fill Adoptiu de Manlleu per, aleshores alcalde, Ignasi Mas i se li va dedicar el nom del carrer de Torelló, erigint un monument al seu record que va durar fins l’any 1961 en què es van treure les últimes restes.
L’actual nom és el del carrer del Diamant i es va aprovar en
el ple municipal del 20 de desembre de 2016. L’any anterior, el mateix plenari
del consistori va aprovar una “Moció per a la revisió de la nomenclatura,
simbologia i títols honoraris de manlleu dedicats a personatges franquistes,
feixistes i militaristes”. Aleshores, l’Ajuntament va engegar un procés
participatiu amb les escoles per treballar propostes de noms de tres carrers on
els nens i nenes de 1r a 6è de primària dels 5 centres educatius de Manlleu van
treballar processos participatius interns per a proposar noms. Posteriorment,
del 17 al 31 d’octubre de 2016, l’Ajuntament va obrir un procés participatiu
amb la ciutadania per tal d’obtenir el tres noms. En aquest procés hi van
participar 2.230 persones.
El nom actual fa referència al "diamant" que, segons la llegenda i cançó, duia el Serpent de Manlleu al cap, entre la cabellera. Una noi manlleuenc va robar aquesta joia després de veure com el Serpent se la treia quan anava a beure dins del pou de la Devesa. Cada any, el 14 d'agost, se celebra La festa del Serpent per recordar aquesta narració fabulosa.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
