25/6/10

Carrer de Sant Pere

El carrer de Sant Pere fa de frontera entre el barri de l’Erm i el barri del Puig Teuleria. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 240 metres. Comença al passeig de Sant Joan i acaba a l’avinguda de Roma
amb el número 56.

El nom actual és carrer de Sant Pere però no sempre ha estat el mateix. L’any 1936 les autoritats esquerranes acordaren donar-li el nom de Francesc Ascaso, un anarquista famós. L’any 1939 recupera el nom original. El nom fa referència a la veïna població de Sant Pere de Torelló. El carrer era originalment el tros del camí cap a Sant Pere de Torelló, més proper a la vila de Manlleu. Era un camí fora muralles que s’acabaven al carrer de Torelló, cantonada carrer de la Gleva. Amb el temps s’hi començaren a edificar cases que donaren origen al carrer. Al final del carrer, aproximadament on avui hi ha el Mercat Municipal, hi havia el castell de Manlleu, les restes del qual es coneixien pel nom de “el castellot” pels habitants de Manlleu del segle XIX i abans.
Sant Pere de Torelló pertany a la comarca d'Osona, província de Barcelona, es troba a l'extrem septentrional de la plana de Vic, a la confluència del riu Ges i del riu Fornés, i limita amb el Ripollès i la Garrotxa. Ocupa una extensió de 57,47 km2, a 621 m. d'altitud i té uns 2.000 habitants. La població es distribueix entre el nucli urbà i un gran nombre de masies disseminades per tot el terme. Actualment afronta al nord amb el terme de Vidrà, a l'est amb el de Joanetes i Santa Maria de Corcó, al sud amb Torelló i Sant Vicenç de Torelló i a l'oest, amb el mateix terme de Sant Vicenç i els de Besora i Orís. Es tracta d’un territori força accidentat, sobretot pel cantó nord, on topa amb els vessants de la serra de Bellmunt, amb la serra de Curull i la de Llancers.

En el número 5 hi ha una capelleta dedicada a Sant Pere que es va instal·lar l’any 1940.

Al carrer de Sant Pere hi va néixer l’impressor i escriptor manlleuenc Antoni Contijoch i Capdevila component del grup “Lletres Amicals”. A ell es deu el llibre “En Pere Sucarrats. Facècies d’una vida” publicades per Monografies Manlleuenques l’any 1970 però que s’havia escrit a la dècada de 1950 en la col·lecció “Lletres Amicals”.

Passegeu pel carrer...



Bernat Prat