Carrer de Josep Lladó Quintana

El carrer de Josep Lladó i Quintana està situat al polígon industrial de la Font de Tarrés. Va en la direcció nord sud i té uns 300 metres de llargada. És un carrer perpendicular al carrer Font de Tarrés i va de camp, fora del nucli urbà, a camp, fora del nucli urbà. Tot i que són parcel·les industrials hi ha el número 43 en direcció nord.

El nom actual i de sempre és carrer de Josep Lladó i Quintana. Josep Lladó era un polític i sindicalista nascut a Olost l’any 1880 i mort a Hyères, a l’exili, l’any 1963. Obrer tèxtil, dirigent socialista, cooperativista i alcalde de Manlleu de l’octubre de 1937 al desembre del 1938. Era un home de gran formació política tant des d’un punt teòric com pràctic. Capdavanter indiscutit i indiscutible dels moviments cooperatius i obreristes de Manlleu. En el terreny sindical estava relacionat amb la Societat Obrera Art Fabril i Annexos de Manlleu de la qual en va ser elegit president l’any 1916. Impulsor del cooperativisme de consum va ser president de la Cooperativa de Pa i Queviures l’any 1928. Abans havia estat un dels principals impulsors de la formació d’una federació de cooperatives de la comarca, primer de la Federació Comarcal de Cooperatives la Plana de Vic i, fracassat aquest primer intent, l’any 1924 va contribuir a la creació de la Federació Comarcal de Cooperatives de Vic. L’any 1933 va ser nomenat vicepresident del Congrés de Cooperatives de Catalunya, realitzat a Barcelona. A partir d’aquell moment Josep Lladó va rebre importants mostres de reconeixement públic que el situaven com un dels grans cooperativistes catalans. Escrivia articles relacionats amb temàtica cooperativista al setmanari “Acció Cooperatista”. D’ideologia socialista, va formar part del nucli socialista de Manlleu, vinculat al PSOE. L’any 1934 va ser elegit regidor a l’ajuntament pel Front Únic d’Esquerres; durant els fets d’octubre d’aquell any, va ser nomenat alcalde de la població per uns dies. El seu ideari es veié desbordat pels esdeveniments del 1936 i intentà, endebades, apaivagar el temporal a la vila. Va aconseguir desplaçar Maties Conesa del centre de poder. Un cop acabada la guerra va viure 9 anys amagat a Barcelona fins que va poder passar la frontera, exiliant-se a França on va morir.

El nom va ser posat l’any 1997 tot i que les naus industrials ja estaven construïdes de molt abans.

Passegeu pel carrer...

Bernat Prat