El carrer de Joan Maragall pertany al polígon industrial de La Coromina. La seva orientació és nord-oest sud-est i té una longitud aproximada de 500 metres. Comença a l’encreuament amb l’avinguda de Bellmunt i acaba, entre camps conreats, més enllà del carrer de Bellfort amb el número 40.
El nom actual és carrer de Joan Maragall i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al poeta català Joan Maragall i Gorina. El poeta va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860 i va morir a Villarobledo el 20 de desembre de 1911. L’obra bàsica de Joan Maragall és en català encara que també va escriure en castellà. L’any 1881 va guanyar la Flor Natural al Jocs Florals de Badalona. Des de l’any 1892, Maragall va desenvolupar una gran activitat com a impulsor de les noves corrents de la modernitat. Aquesta activitat es va manifestar amb vàries col·laboracions amb les revistes protagonistes del modernisme com l’Avenç, Catalonia i Luz i amb articles al Diari de Barcelona i a la Veu de Catalunya. En el mateix any de 1892 va participar en els Jocs Florals de les Festes Modernistes que Santiago Rusiñol organitzava a Sitges. L’any 1894 es va presentar als Jocs Florals de Barcelona guanyant l’Englantina amb el poema “La sardana”. L’any 1904 es tornà a presentar als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia “Glosa”. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber ensems que guanyava la Flor Natural. La pressió del naixent noucentisme, liderat per Eugeni d’Ors, l’obligà a fer una profunda reflexió, que acabarà, després de la Setmana Tràgica, en un retorn a la posició combativa que manifestava en la seva joventut. Maragall s’identificava amb un nacionalisme català, tradicionalista i catòlic, proper a l’ideari de la Lliga Regionalista de Catalunya, però mai va voler entrar en política i va refusar les peticions que li varen fer Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó perquè es presentés a les eleccions de diputats a corts. L’any 1906 va intervenir en el Congrés de la Llengua Catalana i, posteriorment, fou membre fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis catalans. Degut a la Setmana Tràgica va adoptar una posició crítica amb la burgesia catalana, per la responsabilitat que entenia que tenia en aquells fets. L’any 1910 va guanyar el premi Fastenrath als Jocs Florals de Barcelona i l’any 1911, l’últim de la seva vida, va publicar “Seqüències” on inclou el cèlebre poema “Cant espiritual”.No s’ha trobat cap relació directa de l'escriptor amb la població de Manlleu.
El carrer va ser batejat l’any 1970.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
