El carrer de Doña Blanca pertany al barri de l’Erm en la seva meitat occidental, a partir del passeig de Sant Joan, i al barri de Vilamirosa l’altra meitat. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 1.050 metres tot i que pot allargar-se per cada cantó ja que els extrems donen a camps conreats. Comença al carrer Casanovas Tona i acaba amb el número 173, un tros més enllà del carrer de La Coma.
El nom actual és carrer de Doña Blanca i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència a la llegenda de Doña Blanca de Manlleu popularitzada pel notari Domènec Torrent i Garriga en el llibre Las leyendas de mi pueblo de l’any 1902. Segons el cronista, el palau dels Manlevios, situat a tocar l’església parroquial de Santa Maria, si és que era una realitat, va ser heretat a principis del segle VIII per Doña Blanca, una noia molt bonica i d’una fortuna immensa. Es va enamorar d’un cavaller, de nom Arnau, i li va fer prometre que el palau de Doña Blanca no cauria mai en poder dels sarraïns que s’estaven acostant perillosament, ni que cauria en les seves mans la imatge de la Verge de Gràcia, que venerava devotament. Quan els sarrains posaren setge al palau, 
Arnau va amagar la imatge de la Verge perquè fos recuperada per generacions cristianes posteriors, va calar foc al palau i es va endur Doña Blanca sobre el seu cavall. No pogueren escapar ja que una fletxa sarraïna va matar el cavall quan estaven travessant el riu Ter i els dos promesos es van ofegar i mai es trobaren els cossos.Aquesta versió deuria ser la llegenda inventada per explicar la procedència de la imatge de la Mare de Déu de Gràcia que es venerava a l’església parroquial, i que va ser cremada pels revolucionaris el juliol de 1936.
El carrer va ser batejat l’any 1959.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
Bernat Prat
