El carrer Bellfort pertany al polígon industrial de La Coromina. Té una orientació nord-est sud-oest i una longitud aproximada de 1.200 metres. El carrer comença a l’encreuament amb la ronda de Matagalls i acaba amb el número 94 al passeig de Sant Joan
El nom actual és carrer Bellfort i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència a la masia de Bellfort situada uns 500 metres cap a l’est. Es diu que a Bellfort, una de les poques cases que té contraforts, hi havia viscut un militar important. S’explica que els propietaris anaven cada any a Artés a buscar vi que els durava tot l’any; tardaven dos dies a arribar a Artés. És de les masies de Manlleu amb més història, però també és de les que està en més mal estat. Se’n van escapçar dos pisos i de la pedra se’n va fer la balconada. Dessota la torre hi havia hagut una presó i van haver de tapar-ne el forat perquè ningú no hi caigués, sobretot el bestiar. Havia estat l’única casa amb aigua corrent contínua a la sala; encara s’hi conserva una pica del segle XVII. 
L’aigua venia a nivell de la font amb uns tubs sense necessitat de cap força. A la masia hi havia un Sant Sopar de pedra; Judes era el personatge que millor es distingia, els altres estaven malmesos ja que davant dels apòstols s’hi posaven espelmes que els gastaven amb la cera i l’escalfor; com que a Judes no li posaven espelmes, la seva imatge no es va gastar. Era una casa pairal de la família dels Paratges, un dels quals es distingí en les lluites dels nyerros i cadells. Hi ha una esglesiola annexa al mur exterior, ara mig enrunada, dedicada a Sant Francesc d’Assís. Hi havia un refugi antiaeri del temps de la guerra en una margera del camp del vicari amb dos forats i una paret d’un forn d’obra. La masia estava autoritzada a vendre carn. Era la seu de l’Ajuntament del municipi “Masies de Manlleu” abans d’integrar-se a la Vila de Manlleu. Es constata, també, l’existència d’una teuleria.El carrer es va batejar l’any 1961.
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat
