El passeig de Sant Joan és l’artèria principal de Manlleu que parteix la vila en la seva part oriental amb els barris de Vilamirosa, barri Nou, Dalt Vila i Baix vila; i en la part occidental amb els barris de l’Erm, el Puig, la Cavalleria - La Salut, el polígon de La Coromina, el del Verdaguer i el de la Font de Tarrés. Comença amb una orientació nord però a l’arribar al carrer de Sant Pere canvia en direcció nord-oest. Té una longitud aproximada de 1.650 metres constituint uns dels carrers més llargs de Manlleu. Comença al passeig del Ter i acaba més enllà de l’avinguda dels Pirineus amb el número 272 i té capacitat per allargar-se cap el nord, en un futur proper.
El nom actual és passeig de Sant Joan però no sempre ha estat el mateix. Nasqué l’any 1864 quan es va inaugurar la carretera de Vic que travessava Manlleu i enfilava cap a Torelló. Aleshores era coneguda com la carretera de Torelló. L’any 1880 l’ajuntament acordà posar-li el nom de passeig de Sant Joan tot i que Manlleu tenia un carrer amb el nom de Sant Joan, però aquest carrer era conegut oficialment com a carrer del Gas per haver-hi la fàbrica de gas que nodria les llars de Manlleu i l’enllumenat públic. L’any 1911, al tros de carrer a partir del carrer de Sant Pere cap al nord, se’l va batejar com avinguda del Marquès de Tenerife, ja que aquest noble, el general Weyler, havia estat anomenat Fill Adoptiu de Manlleu. L’any 1931, per celebrar l’arribada de la Segona República Espanyola, es va canviar el nom per avinguda de la República. El març del 1939, amb la victòria del franquisme, torna a recuperar el nom de passeig de Sant Joan que ja no abandona fins els nostres dies. En un principi el carrer començava al canal i acabava a la confluència del carrer de Torelló. A partir de la dècada de 1960 es va anar urbanitzant la carretera de Torelló que començava precisament al final del carrer del mateix nom. El tros nou urbanitzat rebia el nom de passeig de Sant Joan i la resta no urbanitzada el de carretera de Torelló.En el tram entre el carrer de la Cavalleria i el de la passió hi ha dues cases a tenir en compte. La primera correspon al local que tenia la Societat “El Progrés” a finals del segle XIX i principis del XX. Rebia el nom popular de “El Coro” i constava d’un cafè i una sala d’espectacles on s’hi representaven obres teatrals i sarsueles molt populars en aquella època. També era la seu dels moviments anticlericals que propugnaven una societat laica, especialment en l’ensenyament. Quan la Societat “El Progrés” es va extingir l’any 1913, el local va continuar funcionant, acollint altres entitats que utilitzaven el cafè i el teatre per les seves activitats.
L’altre casa, al costat de “El Coro” va ser la casa natal de la família Pujol Escalé, descendent d’una altra encara més antiga, la família Bracons. Isidre Bracons va pintar al voltants de 1856 la capella de Sant Jaume, a part de ser un dels impulsor principals en la construcció de la nova ermita. Els seus néts heretaren una bona part del seu art. Jaume Pujol, va ser un crític d’art molt preuat a la vila. A ell es deuen els vestits dels estaferms de la processó del dijous sant. Ramon Pujol era escultor, autor entre altres obres de la Verge de Gràcia i del pas de la Coronació d’espines. Però qui excel·lí per damunt de tots fou Francesc d’Assís Pujol, un artista total, un home polifacètic que dominava moltes arts com el dibuix, la pintura, la poesia, la història i l’astronomia.
A la cantonada amb el carrer de la Cavalleria hi va viure un altre lletraferit manlleuenc, Joan Castell i Masallera, periodista i component del grup “Lletres Amicals”. Just al costat de casa seu hi havia la font de Sant Mamet amb un relleu d’aquest sant nen que va ser crucificat i que s’ha conservat en la seva remodelació.
En el número 93 hi ha una capelleta dedicada a Sant Joan Baptista des del 1922. L’escultura original va ser destruïda l’any 1936. La imatge actual és de nova traça.
A l’extrem nord del carrer hi ha una rotonda amb una escultura de Marta Solsona amb el nom de “La Benvinguda” inaugurada l’any 2001. El carrer forma el lateral occidental de la plaça de Sant Antoni de Pàdua. A la cruïlla amb el carrer Torelló hi ha una plaça sense nom amb el monument a Pere Collell i Vilaró assassinat per membres de la FAI a l’inici de la guerra civil l’any 1936, monument inaugurat l’any 1968. La plaça té un esgrafiat a la paret, obra de Ester Batlle, des de l’any 1974.
A l’extrem nord del carrer hi ha una rotonda amb una escultura de Marta Solsona amb el nom de “La Benvinguda” inaugurada l’any 2001. El carrer forma el lateral occidental de la plaça de Sant Antoni de Pàdua. A la cruïlla amb el carrer Torelló hi ha una plaça sense nom amb el monument a Pere Collell i Vilaró assassinat per membres de la FAI a l’inici de la guerra civil l’any 1936, monument inaugurat l’any 1968. La plaça té un esgrafiat a la paret, obra de Ester Batlle, des de l’any 1974.
Passegeu pel passeig...
Bernat Prat
