El carrer Rocaprevera es troba situat íntegrament al barri de l’Erm. Té una orientació nord-oest sud-est i una longitud aproximada de 130 metres. Comença al carrer del General Weyler i acaba amb el número 21 al carrer de Puig-Agut.
El nom actual és carrer Rocaprevera i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al santuari de Rocaprevera de Torelló, direcció on apunta el carrer. El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera està situat molt a prop de la Vila de Torelló a la comarca d’Osona. Els seus orígens són del segle XIII. Sembla que l’any 1284, Mn. Marc Roca, torellonenc, va fer erigir un petit pedronet-oratori dedicat a la mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera, són del 1402. El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar la primera capella, dedicada a la Mare de Déu de Rocaprevera, sufragada per Antoni Vinyes, de Torelló; era molt petitona i modesta. El 1780 aquesta Capella era vella i ruïnosa, i necessitava una bona reparació. Aleshores, el Sr. Rector i la junta determinaren enderrocar-la i construir-ne una de nova. S’hi treballà 25 anys i el 12 d’octubre de 1805 s’inaugurà el nou Santuari, mancat d’estil i bellesa; era feble i poc consistent. Contínuament calgué fer-hi reformes. Transcorreguts 118 anys l’edifici s’enfonsava; llavors el Capellà Custodi i la Junta, aconsellats per l’arquitecte diocesà, Sr. Josep Mª. Pericas, decidiren demolir el temple vell i erigir-ne un de nou. Fou tan ràpid i efectiu el procés que en 17 mesos estigué executada l’obra; i, el 21 de setembre de 1924 dintre d’una explosió de fervor marià, s’inaugurà el santuari actual. És obra de l’arquitecte Sr. Pericas i fou sufragat per devoció popular, amb un pressupost inicial de 75.000 pessetes. És un temple rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri. És una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i al romànic que es denomina 'estil Pericas'. L’any 1904 es va comprar l’orgue, obra de l’orguener Miquel Bertran i costejat per Joaquim Pujol, de Torelló. La primitiva imatge de la Mare de Déu de Rocaprevera va desaparèixer l’any 1936, anava vestida i sembla que ja es venerava des del 1284. El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va col·locar al seu cambril la nova imatge de Rocaprevera, de talla, molt bella i devota, que porta l’Infant a la seva banda dreta. En fou creador l’artista barceloní Josep Mª. Camps i Arnau, assessorat pel Dr. Fortià Solà i pel Sr. Pericas. Dintre les festes del 75è aniversari de la construcció actual del temple, 1924-1999, el dia 9 de maig, es va inaugurar la Cripta, en la qual s’instal·là l’arqueta d’argent de Sant Fortià. El poble de Torelló i tota la Conca del Ges s’han distingit sempre per l’amor, veneració i devoció a la mare de Déu de Rocaprevera que té el seu esplet anyal el tercer diumenge de setembre. “Verge de Rocaprevera en tot treball empareu, al qui adora vostre peu, amb una fe vertadera”.
El nom actual és carrer Rocaprevera i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al santuari de Rocaprevera de Torelló, direcció on apunta el carrer. El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera està situat molt a prop de la Vila de Torelló a la comarca d’Osona. Els seus orígens són del segle XIII. Sembla que l’any 1284, Mn. Marc Roca, torellonenc, va fer erigir un petit pedronet-oratori dedicat a la mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera, són del 1402. El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar la primera capella, dedicada a la Mare de Déu de Rocaprevera, sufragada per Antoni Vinyes, de Torelló; era molt petitona i modesta. El 1780 aquesta Capella era vella i ruïnosa, i necessitava una bona reparació. Aleshores, el Sr. Rector i la junta determinaren enderrocar-la i construir-ne una de nova. S’hi treballà 25 anys i el 12 d’octubre de 1805 s’inaugurà el nou Santuari, mancat d’estil i bellesa; era feble i poc consistent. Contínuament calgué fer-hi reformes. Transcorreguts 118 anys l’edifici s’enfonsava; llavors el Capellà Custodi i la Junta, aconsellats per l’arquitecte diocesà, Sr. Josep Mª. Pericas, decidiren demolir el temple vell i erigir-ne un de nou. Fou tan ràpid i efectiu el procés que en 17 mesos estigué executada l’obra; i, el 21 de setembre de 1924 dintre d’una explosió de fervor marià, s’inaugurà el santuari actual. És obra de l’arquitecte Sr. Pericas i fou sufragat per devoció popular, amb un pressupost inicial de 75.000 pessetes. És un temple rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri. És una obra modernista amb barreja de solucions arquitectòniques manllevades als estils clàssics i al romànic que es denomina 'estil Pericas'. L’any 1904 es va comprar l’orgue, obra de l’orguener Miquel Bertran i costejat per Joaquim Pujol, de Torelló. La primitiva imatge de la Mare de Déu de Rocaprevera va desaparèixer l’any 1936, anava vestida i sembla que ja es venerava des del 1284. El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va col·locar al seu cambril la nova imatge de Rocaprevera, de talla, molt bella i devota, que porta l’Infant a la seva banda dreta. En fou creador l’artista barceloní Josep Mª. Camps i Arnau, assessorat pel Dr. Fortià Solà i pel Sr. Pericas. Dintre les festes del 75è aniversari de la construcció actual del temple, 1924-1999, el dia 9 de maig, es va inaugurar la Cripta, en la qual s’instal·là l’arqueta d’argent de Sant Fortià. El poble de Torelló i tota la Conca del Ges s’han distingit sempre per l’amor, veneració i devoció a la mare de Déu de Rocaprevera que té el seu esplet anyal el tercer diumenge de setembre. “Verge de Rocaprevera en tot treball empareu, al qui adora vostre peu, amb una fe vertadera”.
El carrer es va batejar l’any 1959.
Passegeu pel carrer...
Passegeu pel carrer...
Bernat Prat