23/6/10

Carrer Canigó

El carrer Canigó pertany íntegrament al polígon industrial de La Coromina. Té una orientació nord-est sud-oest i té aproximadament 400 metres. Va des del carrer Fontcuberta fins al final del carrer, en mig de camps de conreu. La numeració comença al carrer Fontcuberta i acaba amb el número 37 al final del carrer.

El nom actual és carrer Canigó i sempre ha estat el mateix. El nom fa referència al massís del Canigó, a la serralada dels Pirineus, que està situat quilòmetres enllà d’on indica la direcció del carrer. El Canigó és un massís muntanyós dels Pirineus, situat al Rosselló francès entre les comarques de Conflent, Rosselló, Vallespir i Alt Empordà. El cim del massís, l’anomenada pica del Canigó, té 2.784 metres. Tot i la seva alçada moderada, va ser considerada la muntanya més alta dels Pirineus degut al brusc desnivell que la separa de la plana del Rosselló, fent-la més impressionant que altres muntanyes de més alçada però ubicades entre valls més altes.

La tradició catalana de la Flama del Canigó, molt arrelada a Manlleu, on una flama d’una foguera encesa a la pica del Canigó és portada a tots els indrets de Catalunya per encendre les fogueres de Sant Joan, va ser un altre motiu per anomenar el carrer amb aquest nom.

El nom va ser posat entre el 1974 i el 1978. L’any 1974 encara no figura en el plànol de Manlleu i l’any 1978 surt citat, per primer cop, en les llicències d’obra de l’Ajuntament.


Passegeu pel carrer...


Bernat Prat